S’acaba de presentar al Centre Cultural Lauredià, l’edició conjunta de 3 números de la Revista d’Agora Cultural d’Andorra (22,23 i 24). Una edició que prologa i introdueix l’article de l’Àngels Mach amb el títol “d’El cant coral a l’Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya”. Inclou el Manifest cultural per part de David Sanz de l’Institut de Música, que ha ostentat el secretariat de la plataforma fins ara. També el poemes guanyadors dels Premis de Poesia Martí Pol, organitzats per la Biblioteca Pública del Govern, etc.

La revista que està centrada en un monogràfic de música coral va ser presentada pel Sr. Carles Alvarez Marfany Conseller de Social i Participació Ciudadana del Comú de Sant Julià de Lòria, així com el ministre de Cultura Sr. Esteve Albert. També hi va assistir el conseller de Relacions Ciutadanes, el Sr. Jaume Ramisa que és l’autor de la recerca genealògica de la Familia Marfany, els compositors homenatjats.    

 En el seu parlament, el ministre de Cultura va destacar la importància del cant coral en la promoció de la cultura i les ganes de compartir la música de tots els cantaires en les habituals trobades. Per altra banda les 14 corals andorranes s’interrelacionen amb les 38 corals existents actualment en l’entorn pirinenc, tal com explica l’Angels Mach al seu article introductori del monogràfic coral.

 La publicació que s’acaba de presentar, també recull els premis Agora 2012 i hi participen nombrosos col·laboradors, alhora representants de les entitats que integren la plataforma d’Agora. La revista aporta informació sobre l’origen del cant coral al país i a l’entorn de l’Alt Urgell i la Cerdanya, també parla dels pioners a Encamp, com el cantaires de les caramelles que es van desenvolupar paral·lelament, dirigides per Josep Torrent. S’ha de destacar el mestre Jaume Casadevall, que tocava l’harmònium a la Coral d’Encamp, i que alhora és el compositor de més d’un centenar de sardanes, que interpreten nombrosos cobles de Catalunya principalment.

 Entre les corals andorranes que co·llaboren a la Revista, hi ha l’Orfeó Andorrà dirigit per Josep Puig, amb un text escrit per la Pilar Gispert. La Coral Rocafort, La Llar de Lòria, els Petits Cantaires Lauredians, dirigits per Daniel Areny amb la direcció adjunta de l’Òscar Sanchez que també dirigeix la Coral Saas qui canta?. El mestre Òscar Sanchez ha escrit els articles corresponents a les corals que dirigeix.

La Coral d’Escaldes dirigida per la Teresa Vidal, que aporta el seu text així com la Claire Allcard que escriu l’article dels “International Singers” que dirigeix. El Cor de Cambra i els Petits Cantors del Principat d’Andorra, ambdós textes són elaborats per la mateixa directora, la Catherine Metayer.  

També la coral Sant Antoni i la Coral Les Orenetes de la Massana, participen amb un text escrit per mi mateixa, i referent al la III Trobada de Corals de Gent Gran a la Massana, que van compartir el concert de Primavera amb la Coral “Art-Vie” d’Armissan, (Occitania). Etc.

 Arribant a la segona part de la Revista Agora Cultural, s’hi troba la col·laboració de la Maria Teresa Cairat i Vila amb el títol de “La Família Marfany, nissaga de músics”, on desenvolupa les diferents aportacions d’Enric Marfany i Bons (1871 – 1942) i el seu cosí, Mn. Enric Mafany i Gosset (1877 – 1957), ambdós nascuts a Sant Julià de Lòria. A part de Mossén Agustí Marfany que va ser director de la primera coral de Sant Julià. Un altre dels texts el realitza l’Enric Bartomeu, descendent de la mateixa família.

El fet que hi hagi dos compositors amb el mateix nom i que ambdós fossin compositors i organistes, de la mateixa nissaga, a vegades ha donat peu a dubtes sobres les obres de cadascú , però avui dia estan ben catalogades i identificades per diverses fonts. Encara que a Andorra potser només coneixem l’aportació de Mn. Enric Marfany i Bons (1871 – 1942) que és el compositor de la música de l’Himne Andorrà. La lletra va ser escrita per l’aleshores Copríncep d’Andorra, el Bisbe Joan Benlloc i Vivó ( 1864 – 1926). Va ser el 13 de Maig del 1914 que el Papa Puis X, va concedir la Coronació de la Verge de Meritxell com a patrona d’Andorra i el mateix any, Mossén Enric Marfany i Bons va compondre la música de l’Himne. No obstant ambdós actes oficials per motius aliens es van posposar fins a l’any 1921, vol dir, que l’himne realment no va ser estrenat fins el dia 8 de Setembre del 1921, encara que alguns escrits situen aquesta estrena a l’any 1914 en que el Papa Pius X, va concedir la canonització de la Verge de Meritxell.

 La documentació publicada al monogràfic, inclou altres partitures inèdites i el cançoner del cosí d’ Enric Marfany, Enric Marfany i Gosset, el qual va escriure entre altres, un llibre titulat “Cançons d’Andorra” que contenia: “Andorra”, “El cant del Valira” i “L’Aplec de Canòlic”. S’ha de destacar que al Tercer Congrés de Música Sagrada celebrat l’Octubre del 1912 Marfany Gosset hi va participar com a congressista.

Està documentat que el 30 de Setembre del 1934, Enric Marfany Gosset va dirigir la Capella de Música, cantant la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi ( 1872 – 1956) a la Celebració del Sant Angel Custodi, parròquia del mateix nom d’Hostalfrancs, de la qual Enric Marfany i Gosset n’havia estat nomenat organista l’any 1924.

Tornant a l’altre compositor Mossèn, Enric Marfany i Bons, també és l’autor de “La marxa del Consell”. “L’Aprenent de rellotger”, una composició de E. Marfany i Gosset, ambdues partitures que al final de l’acte més protocol·lari de la presentació de la Revista, van ser interpretades per l’Òscar Viladrich, estudiant de piano a l’Institut de Música d’Andorra la Vella. Una acurada interpretació que va complaure tots els assistents a la vetllada.

Mn. Enric Marfany i Bons, s’ha de dir, que al igual que el seu contemporani i també compositor, l’Enric Morera ( 1865 – 1942) autor de la Santa Espina, la seva tasca incloïa una vessant pedagògica molt important, així com una gran dedicació a l’ensenyament i la direcció del cant coral.

agora

En una altra línia s’ha de destacar l’article de “Manel Pallarès i Darsa: Vocació, afició” que l’Antoni Pol complementa amb un segon text: “Manel Pallarés, anarquista del color”. que el mateix Toni Pol escriu i il·lustra amb les imatges pictòriques cedides pel propi pintor Manel Pallarés, totes d’una gran bellesa cromàtica.  

La Revista, aporta també un article realitzat pels « Fallaires d’Andorra la Vella » que just s’acaba d’integrar a la plataforma Agora Cultural que ja sumem 22 associacions.

Finalment els Amics de Mozart aportem el penúltim concert a l’Esglèsia Parroquial de la Massana, un concert d’orgue (Guillem Fortó), violí (Guillem Fiñana), Violoncel (Jordi Albelda, júnior) amb la veu de la soprano Rosa Garrallà, que va interpretar “l’Ave Verum”, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756- 1791).

La presentació de la Revista d’Agora Cultural abril 2014, va constituir un homenatge a la nissaga dels dos compositors de la família Marfany i al cant coral a Andorra i el seu entorn més proper. A l’acte també hi van assistir els familiars i descendents de la família Marfany, tant del país com de l’exterior, que van ser convidats expressament a la presentació del monogràfic que com hem dit abans va tenir lloc al Centre Cultural de Sant Julià de Lòria.

Finalment s’ha de dir que David Sanz de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, també va fer un petit parlament com a representant del secretariat d’Agora que ostenta fins que sigui rellevat per la Societat Andorrana de Ciències aquest any 2014.

La SAC és l’alma mater d’aquesta publicació, dedicada a la cultura del país i juntament amb el col·lectiu Portella representen la gran aportació de la societat civil a les activitats socioculturals del Principat d’Andorra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada