El jove escriptor Enric Kahn presenta a la Seu d’Urgell la seva novel·la Dos flores son mas fuertes si juntas pasan sed. L’acte és aquest mateix divendres al vespre (19.30 hores), a la Biblioteca Sant Agustí, i inclourà un recital poètic amb la participació del pianista Genís Gaya.
Aquest llibre explica la historia d’un noi que viatja a Mèxic d’intercanvi universitari, deixant enrere la seva parella sentimental, la seva família i els seus amics i amigues. En aquesta aventura, el protagonista s’endinsa en un nou país totalment desconegut per a ell, on coneixerà noves cultures i costums.
L’enorme distància física amb les seves persones estimades li generarà controvèrsies i li farà plantejar noves formes de relacionar-se. I les adversitats i novetats que es va trobant pel camí les farà servir per a créixer, sempre acompanyat del seu apreciat diari, en el qual hi escriu les seves vivències i reflexions tant en forma de poemes com de textos.
A banda de l’argument, segons l’autor, la novel·la pretén ser una representació d’una part de la societat mexicana, en la qual els protagonistes reflecteixen la seva peculiar forma de viure, de comunicar-se i de relacionar-se amb la resta de persones, molt diferent de la d’Europa. L’obra ha buscat una descripció molt acurada dels llocs, de manera que el lector es pugui endinsar plenament a Mèxic llegint aquestes pàgines, talment com si hi viatgés.
Enric Kahn és el pseudònim d’Enric Camats Castellà, nascut a Coll de Nargó l’any 1998. Graduat en Nutrició Humana i Dietètica, com a professional de la salut s’ha especialitzat amb un Màster en Nutrició i Esport. Paral·lelament, al 2019 va començar una carrera literària tot publicant Biografia d’un poeta perdut, una història en forma de vers que va presentar a diverses poblacions de Catalunya i també a les ciutats mexicanes de Guadalajara i Tepic.
Des dels seus inicis ha experimentat amb la poesia, la prosa i l’oratòria, tot vivint, escrivint i recitant. A més d’aquestes dues obres escrites, Kahn també fa recitals de poesia i és creador de dos espectacles poètics en català: Ànima: camins cap a la introspecció i L’incendi dels ideals. Tot allò que viu ho expressa en unes obres en què, explica, “el rostre fosc no existeix, però sí que hi té cabuda aquell que pateix i aquell que ho explica; defensant sempre que tot allò que s’escriu ha de tenir un missatge i tot allò que es llegeix té un aprenentatge”.
