El cap de setmana passat va tenir lloc a Organyà la 19a Fira del Llibre del Pirineu, coincidint també amb 32 edició de la Setmana del Llibre en Català a Barcelona i que encara es podrà visitar fins el proper diumenge dia 13 a l’avinguda de la Catedral.
La Fira del Llibre d’Organyà quasi sempre compta amb presència andorrana però aquest any han estat 5 els autors del país que han presentat la seva obra, dins de la programació titulada “Els autors i els seus llibres”, un espai que ha dirigit i desenvolupat de forma excel·lent la coneguda periodista Noemí Rodriguez, a més si es té en compte que alguns dels autors eren novells, com és el cas de la Pilar Burgués que va presentar la seva primera obra titulda “Flaixos de llum blanca”. Són una sèrie de relats plens de sentiments que ens apropen el seu dia a dia i la superació dels reptes davant de la malaltia que ha afrontat amb gran coratge i amb el suport incondicional de tota la seva familia.
La professora i també exdirectora de l’Escola Andorrana M. Teresa Cairat va presentar “El síndic Cairat, el meu padrí”. Una obra entre la història i els sentiments familiars. El llibre aporta una part histórica i un cert nivell d’informació privada del Síndic Francesc Cairat i Freixes (1880 – 1961). Una informació que no va sortir a la llum al seu moment, per qüestions del càrrec polític del personatge, en aquest cas el seu padrí.
D’altres autors provinents d’Andorra com l’Iñaqui Rubio (Castellbó crema o llorer reverdit), i que també va presentar el seu últim llibre “l’altre costat del mirall”. La Sol Gasch (Ningú no es profeta a la seva terra), així com el Jordi Pasques (Tot passant per l’arborètum de Queixans),etc. van participar al llibre col·lectiu “La Muntanya escrita” juntament amb altres 18 autors pirinencs on destaca l’Isidre Domenjo amb “Terra fèrtil). Domenjó que és Tècnic de Cultura i Comunicació del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, en la primer jornada ja havia presentat “Les llegendes més poca-soltes del Pirineu”, amb l’acompanyamenet del Pep Lizandra.
En una altra línia, jo mateixa vaig presentar un recull d’articles d’àmbit cultural, publicats en aquest mateix mitja “Forum.ad” i que va des del juny 2010 fins al juny 2015. El volum de 478 pàgines porta el nom de “Des d’Andorra…un coprincipat als Pirineus” i conté un triple indexat que està classificat en: Art, Ciència, Cultura en general, Exposicions, Literatura i Llibres, Medi Natural, Música i Salut.
El programa de la Fira del Llibre del Pirineu (5, 6 i 7 de setembre), va incloure un ampli ventall d’activitats paral·leles així com un espectacle participatiu titulat “El gran llibre de les històries imaginades de les tradicions”, amb la Núria Clemares. La presentació de la “Ruta de la Llengua” per part de l’Associació d’Amics de les Homilies d’Organyà. “Terra escrita. La novel·la negra al Pirineu, un tema proposat pel Club de Lectura d’Organyà.
També es va una taula rodona sobre “La novel·la negra” que va comptar amb la participació dels escriptors Pep Coll, Albert Villaró i Julian Camposagrado. Un drama sense música amb guió de l’Albert Villaró sota la dirección de Pere Tomàs i en format de teatre interactiu.
Altres obres presentades van ser: Mapa d’Ós de Balaguer i les Avellanes d’Editorial Piolet. “Campanars i campanes al Pallars Sobirà”, de D. Dalmau, X. Orriols i F. Roig. “Urgell a la fi del primer mil·leni d’Oliver Vergés i “Pases de tardor a l’Himalàia” de Nuria Garcia Quera.
Va llegir les Homilies a l’Església de Santa Maria, el poeta i també científic David Jou. Jou és net de l’escultor Pere Jou ( 1891- 1964) que compta amb obres tan destacades com l’estatua de Santiago Rusiñol (1861 – 1931) i el monument al Doctor Bartomeu Robert (1842-1902). El Dr. Robert és autor de la teoria sobre la superioritat “craniana” dels catalans respecte a la resta d’espanyols.
La música també hi va tenir el seu protagonisme amb Pep Lizandra i la Núria Llobet que sota la denominació de “Música en clau de muntanya” van acompanyar els entreactes de les diferents activitats, entre elles el teatre itinerant que va soprendre molts dels nombrosos visitants que es van aplegar als diferents escenaris, tan al carrer com a la Sala de les Homilies. Àmbit on va tenir lloc l’entrega dels premis Literaris que aquest any han guanyat: Eva Comas (narrativa) amb “La serp de foc”. Jaume Casas va obtenir el guardó de “Poesia, Josep Grau i Colell”. “ El premi Lletres de dones” va ser per a “Brisa” escrit per Carme Alerm. El premi “Alt Pirineu de contes curts” va ser per a Martí Casal. El “Premi Germans Espar i Tressens de relats viscuts” va ser per Joan Maria Puiggròs, per la seva obra “La Senyera esbocinada” i el “Premi Mn. Albert Vives” va ser per a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont”, ubicat a Sabadell.
Van complementar les jornades, la presentació d’altres llibres com “El Exilio de Mona Lisa”, escrit per Joan Cal i que va ser l’únic text que no estava escrit en català. Un altre llibre presentat va ser “Quan anàvem al cine. Història del cine a la Seu d’Urgell” escrit per Josep Benavent.
Tanmateix s’ha de destacar la Taula Rodona “Les biblioteques de l’Alt Pirineu i Aran, present i futur” així com una llarga llista d’actes paral·lels. També i ja el diumenge dins l’espai “d’autors i els seus llibres”, es va presentar el “Diccionari Essencial Esteve Albert”, de Jordi Sole, “La Batllia de Bellver, 30 indrets llegendaris” escrit per Manel Figuera que alhora és el President de l’Associació del Llibre del Pirineu. “La Catedral saquejada” de Carles Gascon i “La Joia de ser catalans” de Pere Calders i Victor Alexandre, etc.
Altres aportacions interessants van ser la presentació de “La Flora il·lustrada del Pirineu” realitzada per l’Escola Municipal d’Art de la Seu d’Urgell, així com el llibre “Aran. Istòria gràfica” escrit en aranès, per l’Angelina Cases i la Lourdes Santacruz.
L’espai infantil va completar les jornades amb “Els contes de prop” que van aportar l’Anna Fernàndez, l’Ester Farran i l’Eva Sanchez. També la Montse Subirana i la Susanna Campillo a la plaça Major van presentar “Arnau Mir de Tost i els estels màgics”.
En resum, una perfecta organització i una gran diversitat literària i cultural a l’entorn pirinenc, que es reafirma en el treball positiu i constant d’un territori amb personalitat pròpia, que els andorrans podem gaudir i compartir a proximitat.
(Foto: Cristina Ballester)
