Per què s’ajuda als bancs i no a les persones? Per què no para d’augmentar l’atur? Per què hi ha desnonaments? Per què les botigues cada vegada venen menys? Per què moltes petites i mitjanes empreses tanquen? Per què Catalunya pateix un espoli fiscal? Per què s’està creant una societat de molts pocs rics, molts més pobres i moltíssim més indigents? Per què els polítics no compleixen les seves promeses electorals?
Preguntes totes elles clares i concretes, plenament acceptades per la majoria de la població, però ignorades per la classe política. Les seves possibles respostes, podrien provocar implicacions polítiques, rebutjades pels polítics que ens governen. Polítics que haurien de defensar els interessos dels qui els voten i no la dels rics als qui serveixen.
Aquesta manca de sensibilitat per afrontar els problemes que afecten a la majoria de la població, és la que provoca l’actual descrèdit de la classe política. Provoca però també, el conformisme i passivitat d’una societat que com que no entén res, passa de tot. Realment el que no entén, és que davant de respostes tan clares ningú faci res.
Avui dia però, Internet i les xarxes socials faciliten la suficient informació per tenir coneixement del que passa. Quan de temps pot continuar una ciutadania tapant-se els ulls per no veure la realitat? Fer-ho podria crear un gravíssim problema. El de no ser èticament lícit criticar a una classe política, per que no fa el que nosaltres tampoc estem decidits a fer. Llavors, qui li posa el cascavell al gat?