El diumenge de la Pentecosta ens vam unir a la nostra Diòcesi per pregar per la Pau a Terra Santa i arreu del món, en comunió amb la pregària que aquell dia duien a terme el Sant Pare Francesc i els dos Presidents de l’Estat d’Israel i de l’Estat de Palestina, així com posteriorment també s’hi va unir el Patriarca de Constantinoble Bartomeu. Era una iniciativa molt bella sorgida durant el pelegrinatge del Papa Francesc a Terra Santa el passat mes de maig. Per això vaig demanar d’unir-nos aquell diumenge a la pregària del Papa amb els líders esmentats, de la manera que creguessin més convenient, invitant les comunitats cristianes a mantenir-se unides en fervorosa oració a l’Esperit de Déu, que és l’Esperit de Pau i d’Amor: amb una vetlla de pregària, un temps d’oració comunitària, un rosari per la pau, o una intenció dins la pregària dels fidels de les misses del diumenge. Vaig agrair molt que hi cooperessin les comunitats i els sacerdots de la Diòcesi, demanant que l’Esperit Sant vingués a conduir els nostres passos per camins de pau: a Terra Santa, a les nostres famílies, parròquies i pobles, i a tot arreu.

 Ara us demano, com l’apòstol Pau, que “pregueu contínuament i doneu gràcies en tota ocasió” (1Te 5,16). Els cristians tenim el poder de l’oració. L’oració ens canviarà. No canviarà la ment de Déu, que és la ment de la pau, però ens canviarà a nosaltres i canviarà les ments dels nostres líders. Mostrarà als líders polítics del món que la gent a Palestina i Israel no volen més odi, ni violència, ni separació; no volen més ocupació violenta, ni més sang vessada. Volen viure amb els seus fills i néts, vides de pau amb justícia. Aquesta pregària ha de ser perdurable, no només d’un dia… Preguem perquè Déu ens beneeixi fent que ens resultin molestes les respostes fàcils, les mitges veritats i les relacions superficials, i així puguem viure amb major profunditat en els nostres cors. Supliquem que Déu ens beneeixi amb santa ira davant la injustícia, l’opressió i l’explotació de les persones, de manera que puguem treballar per la justícia, la llibertat i la pau. Demanem que Déu ens beneeixi amb vessament de llàgrimes per tots aquells que pateixen dolors, rebuig, fam i guerra, perquè puguem consolar-los i convertir el seu dolor en alegria. I que Déu ens beneeixi amb suficient bogeria per creure que podem construir un món diferent, i puguem fer el que molts diuen que no es pot fer.

 El Cardenal Bergoglio deia el 2007 sobre la pregària: “Demano al Senyor que ens faci més orants com ho era Ell quan vivia entre nosaltres; que ens faci insistentment captaires davant el Pare. Demano a l’Esperit Sant que ens introdueixi en el Misteri del Déu Viu i que pregui en els nostres cors (…). Us demano que seguim endavant (cf. He 1,39) en el nostre treball apostòlic, endinsant-nos més i més en aquesta familiaritat amb Déu que vivim en l’oració. Homes i dones adults en Crist, però infants en el nostre abandó. Homes i dones treballadors fins al límit i, alhora, amb el cor fatigat en l’oració. Així ens vol Jesús que ens ha cridat. Que Ell ens concedeixi la gràcia de comprendre que el nostre treball apostòlic, les nostres dificultats, les nostres lluites no són coses merament humanes que comencen i acaben en nosaltres. I que això ens mogui a dedicar diàriament més temps a l’oració. I, no deixeu de pregar per mi, ja que ho necessito. Que Jesús us beneeixi i la Verge Santa us cuidi.”