Possiblement algú de vostès haurà sentit el conte sobre Galileu, de l’escriptor sudamericà Danny Martínez. Quan el vaig escoltar no vaig quedar indiferent perquè el relat dona molt a pensar, sobretot quan te n’adones de la ceguesa amb la que es percep el caminar de la societat davant de fets absurds i innecessaris que ho compliquen tot fins el punt més inversemblant; em refereixo a la violència, a la manca de solidaritat i també a l’exaltació de l’egoisme més cruel.
Per si algú li pot interessar, dir que aquest relat forma part d’un llibre titulat “Entre vos y yo”.
En el conte s’ explica què “una vegada li van preguntar a Galileu Galilei quina edat tenia… Galileu va contestar que tenia entre 8 i 10 anys, cosa molt difícil de comprendre considerant el seu aspecte i la seva barba blanca… Els joves que li van fer la pregunta es van posar a riure i Galileu els va alliçonar dient-los que tenia l’edat que li podia quedar de vida perquè els anys viscuts ja no els tenia, a l’igual que passa amb els diners que ja s’han gastat”…
A partir d’aquí l’escriptor comença a fer una sèrie de preguntes invitant-nos a la reflexió i… uff, aconsegueix tocar la fibra… Comença per suggerir-nos respondre a algunes qüestions com, per exemple “quants anys creiem que tenim per viure”, “de quants anys de vida afectiva disposem”, també ens demana d’explicar “què és el que tenim pensat fer amb ells” “què farem amb els dies, els minuts, les hores que son irrepetibles i úniques, les que ens queden en cada moment”, “com les gastarem, com les utilitzarem”… Tremendes preguntes, oi?… quasi bé demolidores; no obstant ajuden a pensar, a sentir-nos vius, a voler tirar endavant i a rectificar comportaments contraris al benestar i a la felicitat, a saber relativitzar els moments més complicats i a no ser-ne els causants de provocar-los i, tot plegat, a ser millors persones…
D’aquestes reflexions n’he tret un “potser” que he escollit plasmar en l’article d’avui… ¿Potser quan comprenguem que nosaltres no escollim ni el moment per néixer, ni tampoc el lloc o la família, donarem més valor a tot allò que sí podem escollir, com la estimació en front de l’odi, la pau en lloc del conflicte, la veritat en lloc de la mentida, la proposta en lloc de la crítica, la serenor en lloc la crispació, la humilitat en front de la ostentació o la solidaritat en lloc de l’egoisme?… Sí, potser sí…