Posar la misericòrdia en obres (i 2)

En ordre a preparar l’Any de la misericòrdia que ha convocat el Papa Francesc, i que començarà el desembre, ens convé reflexionar sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals i acollir el seu reclam. Avui us proposo les obres espirituals. Així desvetllarem la nostra consciència, moltes vegades ensopida –diu el Sant Pare- davant el drama de la pobresa, i entrarem encara més en el cor de l’Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina. “La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia perquè puguem adonar-nos de si vivim o no com a deixebles seus” (Butlla MV. 15).

Les obres de misericòrdia corporals i espirituals són un breu programa d’acció i d’amor ben actual. Avui us comento les 7 obres de misericòrdia espirituals que cita el Papa Francesc :

  1. Ensenyar al qui no sap.- Ajudar aportant els nostres coneixements, saviesa, experiència, però sense humiliar mai el qui no sap, el qui no ha tingut les mateixes oportunitats. No ser prepotent, saberut, cregut. Ensenyar amb humilitat, compartint, fent que l’altre se’n vagi sortint per ell mateix i no fent-lo dependre de nosaltres. Tots som sempre aprenents.
  2. Donar consell al qui ho necessita.- Un bon consell, una paraula orientadora, a temps, pot ser llum en la fosca i pot estalviar a l’altre ensopegades i fracassos. Però atents a no ser paternalistes, inoportuns o abassegadors. Escoltar primer i aconsellar sense anar de savis o sobrats.
  3. Corregir el qui va errat.– La correcció fraterna és necessària, sempre feta des de la humilitat i l’amor. Reconeixent que jo també m’equivoco i he tingut desencerts i fracassos. No ferir ni rebaixar l’altre. A vegades un toc d’humor suau hi ajudarà.
  4. Consolar el trist.- És molt necessari aportar alegria, consol i comprensió, atenent les causes de la tristesa del germà, des de la proximitat. Fent silenci però estant a prop, amb comunió dels cors i dels patiments. Hem de voler fer feliços els qui tenim a prop, i que trobin esperança enmig de les tristors.
  5. Perdonar les ofenses.- El perdó és el distintiu de l’amor cristià. Perdonar sempre i oblidar les ofenses i injúries que ens fan. És tot un do saber perdonar i oblidar, saber passar pàgina, i recomençar sense estar tot el dia recordant el mal que els altres m’han fet. Perdonar per poder ser perdonats.
  6. Suportar amb paciència les persones molestes.- Sofrir amb aguant les flaqueses i defectes del pròxim, confiant que segurament s’hi esforça. Cal aguantar, cedir, suportar. Vèncer el propi jo. Suportar sense ira o mal geni. Comprendre el pròxim assemblant-nos a Déu, que és “pacient i misericordiós”.
  7. Pregar Déu pels vius i pels difunts.- Viure intercedint i encomanant els germans, creient que la pregària aporta fortalesa i vida. Ser solidaris des de la intercessió. Dedicar temps a l’oració. Omplir el cor dels noms dels qui estimem, de les necessitats de la humanitat, dels qui volem tenir presents amb amor, perquè Déu els ajudi. És el camí més curt per arribar al germà.

Déu amb el seu Esperit Sant ens anirà ajudant a créixer en una “espiritualitat misericordiosa”, plena de bones obres!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.