Posar la misericòrdia en obres (1)

El Papa Francesc vol que visquem de la misericòrdia de Déu i per a la misericòrdia envers el pròxim. Per això a la Butlla amb què convoca l’Any jubilar de la misericòrdia afirma: “És el meu viu desig que el poble cristià reflexioni durant el Jubileu sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Serà una manera per desvetllar la nostra consciència, moltes vegades ensopida davant el drama de la pobresa, i per entrar encara més en el cor de l’Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la misericòrdia divina. La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia perquè puguem adonar-nos de si vivim o no com a deixebles seus” (“Misericordiae vultus” n.15).

Redescobrim l’actualitat de les 14 “obres de misericòrdia corporals i espirituals”, que són un breu programa d’acció i d’amor. Segurament molts ja les coneixeu. Avui comentaré les 7 obres de misericòrdia corporals:

  1. Donar de menjar al famolenc.- És evident que donar menjar al qui té fam, compartir els béns, és un gran ideal de vida. I si l’eixamplem, descobrirem altres “fams” que no es veuen tant: fraternitat, companyia, justícia, amor…
  2. Donar de beure a l’assedegat.- Donar aigua, i alhora descobrir de què tenen set les persones que m’envolten i saciar-les, en la mesura que jo pugui. Crist continua estant assedegat de l’amor de les persones.
  3. Vestir el despullat.- Ajudar solidàriament els necessitats, de prop i de lluny, que estan despullats de tot, i no només de roba. I vetllar per no despullar ningú ni conculcar els seus drets al treball, a un habitatge digne i a ser respectat.
  4. Acollir el foraster.- Cal ser acollidor de tothom, oferir un somriure, ser alegre i cordial. No fer accepció de persones segons m’agradin o no, ni jutjar-les. Tenir la llar sempre oberta al pròxim, i mostrar confiança a tothom, sense posar condicions, respectant les diferències que enriqueixen.
  5. Assistir els malalts.- El malalt pateix i fa patir, sovint resta sol, és feble i se sent abandonat, molts no veuen clar el futur. No n’hi ha prou amb atencions mèdiques. Cal pal·liar el dolor amb tendresa, compartint els mals, físics i psíquics. Estar a prop, perseverar en les visites, no atabalar i donar esperança. Pensar també en les seves necessitats espirituals i en la família.
  6. Visitar els presos.- No podem treure’ls de la presó, però sí que podem visitar-los, mantenir-los actius, ajudar-los en sortir de la presó, no avergonyir-los, identificar-se amb el sofriment de la pèrdua de la llibertat. Mantenen la seva dignitat, i hem de procurar una justícia restaurativa.
  7. Enterrar els morts.- Ja ho fan les funeràries, però hi ha una misericòrdia que és pregar pels difunts, apropar-se delicadament a consolar i ajudar els qui han perdut un ésser estimat, i aportar la fe i l’esperança. Respectar el seu dol, callar i acompanyar, i oferir de compartir la fe i la Paraula de Déu.

 El Concili Vaticà II ja ens recordava com a font de les obres de misericòrdia que: “La humanitat pateix encara tan grans necessitats, que amb raó pot dir-se que és el mateix Crist qui, en els pobres, aixeca la seva veu per despertar la caritat dels seus deixebles” (GS, 88). Escoltem el Senyor que ens crida a actuar misericordiosament des dels pobres!