El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres l’adopció del contingut de la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). A partir del 9 de gener, el Servei de Política Lingüística n’informarà tots els òrgans de l’Administració perquè respectin els nous preceptes.
El 27 de setembre del 2016, el Ple de l’IEC va ratificar la Gramàtica de la llengua catalana, que segons el mateix Institut “presenta la norma a partir de la descripció actualitzada del català i dels seus usos i varietats, recull la pluralitat de tots els parlars i en subratlla els trets compartits”. La redacció de la Gramàtica va comportar la publicació de l’Ortografia catalana, que el mateix Ple va ratificar el 24 d’octubre del 2016. L’Ortografia aplega, en un sol tractat, els materials que formaven la norma vigent i en revisa aspectes puntuals.
Després que el Servei de Política Lingüística hagi acordat l’adopció del contingut de la Gramàtica i l’Ortografia, i arran de l’aprovació del Govern en la sessió de Consell de Ministres d’aquest dimecres, s’ha acordat emetre un comunicat per informar sobre l’inici de l’aplicació de la nova normativa lingüística i de la necessitat que els òrgans de l’Administració respectin els preceptes establerts per l’Institut d’Estudis Catalans. Totes les administracions de l’Estat i la resta d’organismes que en depenen han d’assumir, doncs, els nous criteris en els textos, la documentació i les publicacions produïts en qualsevol format i suport.
Pel que fa als textos i productes que requereixin un tractament o un desenvolupament informàtic o que, per la seva naturalesa, demanin un període de temps per a l’adaptació –com ara els textos ja editats als webs–, els canvis es poden integrar gradualment.
Els canvis ortogràfics més significatius són els següents:
1. Reducció a 15 de les paraules amb accent diacrític: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us i vós/vos. Per tant, s’escriuen sense accent bota, dona, feu, fora, joc, molt, mora, net, os, res, rossa, sec, seu, vens, ves… I també els derivats adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, contrapel, besnet, subsol, entresol…
2. Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en -al: fluidal, trapezoidal, però en canvi veïnal.
3. Canvi d’ús del guionet en algunes paraules compostes i prefixades: art no-figuratiu, a correcuita, ex-directora general, déu-n’hi-do, ex-pres.
4. Algunes paraules passen a doblar la r: erradicar, arrítmia, otorrinolaringòleg, corresponsable.
5. Algunes expressions passen a escriure’s aglutinades: sensepapers, sensesostre.
6. Algunes paraules passen a escriure’s amb e epentètica: termoestable, arterioesclerosi.
