Podem Andorra ha fet públic el següent comunicat en relació a la vinculació del ministre de Finances, Jordi Cinca, amb els papers de Panamà:

Durant els darrers anys, per sortir de la llista de paradisos fiscals, el nostre país, Andorra, per no quedar-se aïllat d’Europa i del món s’ha anat adaptant a la fiscalitat i control que ens ha exigit Europa (Llei per combatre el contraban de tabac,, Impost General Indirecte, Impost de Societats, Impost d’activitats econòmiques que ara forma part de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, Impost sobre la Renda de No Residents, Convenis de No Doble Imposició amb alguns països, blanqueig de capitals … ). Tots: societats, empresaris i població, hem esmerçat mols esforços per que Andorra ja no estigui en aquesta llista.

 I ara, ens trobem amb el nostre Ministre de Finances, el que negocia amb Europa i amb els països amb els que hem de signar un CDI, que apareix en els “Papers de Panamà”. I sí, vostè va voler explicar-se, i és molt lloable Sr. Ministre, però no ens ho va explicar tot. Va explicar que la seva vinculació va finalitzar al 2000, al 2002 va signar un apoderament per a que es venessin les seves accions en la societat. Val a dir també que a Andorra no existía cap Llei ni normativa per establir-se “off shore”. I, que les lleis no son retroactives (MI Sr. Jordi Cinca dixit).

 Per cert, no son retroactives quan a vostè li interessa, aqui compartim l’anàlisi coincident entre el Sr. Gabriel Ubach, Secretari general de l’USDA i del Sr. Jaume Bartumeu President de Social Democràcia i Progrés;  “Jordi Cinca pretén que no se’l pot jutjar amb criteris actuals per una actuació privada de l’any 2002. S’oposa a la retroactivitat de les normes. Compartim el seu criteri. Un criteri que no acostumava a tenir, fins ara, el ministre de Finances. No el tingué quan va promoure una retallada retroactiva de les retribucions salarials de la funció pública, ni tampoc quan va fer saltar pels aires, també retroactivament, els criteris legalment fixats per accedir a la jubilació de la funció pública. Tampoc no va pas pensar que no es podia jutjar amb criteris actuals actuacions anteriors quan va promoure i defensar la Llei 8/2015 del 2 d’abril sobre resolució d’entitats bancàries que intenta aplicar a fets i situacions anteriors a la seva promulgació una nova normativa legal. Amb aquesta manera de fer el ministre Jordi Cinca ha demostrat ser un adepte de la moral de situació: quan les normes retroactives s’aplicaven als altres ja li anaven bé, però canvia el criteri quan veu que no li convenen perquè el toquen personalment.”

 Així també apreciem que el principi fonamental d’igualtat en l’aplicació legislativa, queda també malmés per part del Cap de Govern, consentint que per alguns s’apliquin amb efecte retroactiu, injust per definició, i per d’altres es negui les consecuències retroactives.

 També estem d’acord amb el “Partit Socialdemocrata” en la petició formal de que es replantegi la continuïtat del Sr. Jordi Cinca al capdavant del ministeri de Finances per la seva vinculació amb els papers de Panamà. I compartim les declaracions del Sr David Rios “ aquesta decisió no es fonamenta en una qüestió jurídica ni d’oportunisme polític sinó d’ètica i moral, però principalment per la imatge que pot tenir Andorra a l’exterior en un moment en què el país està fent esforços per avançar cap a la transparència, l’homologació fiscal i la lluita contra el frau i la corrupció.”

 La feina feta, perilla. A nivel internacional ja es perfila una nova llista de paradisos fiscals, i Andorra pot tornar a aparéixer, podem tornar a quedar al marge del mon, i l’andorranitat quedarà malmesa altra vegada per vàries dècades més.