Això deu ser el que van pensar els jugadors i aficionats del Bayern de Munich quan van veure que, al sorteig de les semifinals de la Lliga de Campions, els tocava el Barça com a rival.

Segur que tenien molt clar que disposàvem de pocs efectius, que la mitat de la nostra línia defensiva estava tocada o lesionada, igual que altres jugadors com Messi i Busquets, i que a més,els que podien jugar estaven fosos físicament i eren incapaços d’enfrontar-se a un equip tan fort i motivat com el seu.

És decebedor veure l’actitud d’alguns jugadors com Cesc, passejant-se pel camp sense suar la samarreta, o la d’un cos tècnic incapaç de reaccionar en el partit d’anada, on només se’ls va acudir fer un canvi al minut 82, que ja no servia per a res, i que abans del partit de tornada ja havien llençat la tovallola i donada l’eliminatòria per perduda.

Però tampoc cal que siguem extremistes, que ja ens coneixem!

Els culers som així, tot son flors i violes quan les coses van bé i, darrerament, ens havien molt mal acostumats a guanyar, però pessimistes i destructors quan hi ha un parell de derrotes de les que fan mal.

En el fons, i veient el plantejament que va fer la directiva i el cos tècnic d’aquesta temporada, incapaços de remodelar un equip que necessitava canvis, crec que encara ens anirà bé que la piconadora alemanya ens hagi posat a lloc. A veure si obren el ulls, deixen d’excusar-se en la mala sort dels arbitratges i es donen compte que cal fer canvis, que no podem continuar vivint i gaudint de l’herència d’en Pep.

Però tampoc ens tornem bojos, cal fer retocs, sí, uns quants a cada posició, per a mi, unes sis cares noves, i no els ha de tremolar el pols per liquidar el que no serveix.

Necessitem reforçar clarament la defensa, un parell de centrals, perquè Piqué no està massa fi i Puyol no està per jugar amb la intensitat de sempre i molt menys tots els partits, que els anys passen per a tothom.

El mateix passa al mig del camp amb Xavi, que tot i ser el millor del món al seu lloc, necessita dosificar-se. Cesc no serveix, ha sigut un fracàs de fitxatge i caríssim, Song no ha demostrat res ni perquè se’l va fitxar, a excepció del partit de dimecres en el que cal reconèixer que va ser dels pocs que va lluitar, i Thiago falla com les escopetes de fira, no és regular i encara li falta molt per poder suplir a Xavi.

I al davant ens trobem al “jugadoraso” d’Alexis, que tampoc ens ha demostrat res, un Villa que ens va agradar força, però que després de la greu lesió no ha tornat a ser el mateix, i a Pedro, en una situació semblant.

El planter cal valorar-lo i no sobre valorar-lo, ja que no tot el que surt té la categoria suficient per jugar al primer equip, i així ens trobem amb jugadors com Bartra, que tot i posar-li ganes i coratge encara li falta molt per poder ser de la primera plantilla. Muniesa, Tello i Deulofeu als que haurien de cedir com Cuenca per poder tenir minuts i evolucionar.

Però tot i aquesta crítica, crec que no podem ser extremistes, com deia abans, i per sobre de tot els hem d’agrair,a tots ells, el campionat de lliga i haver-nos portat fins a les semifinals de la Champions, que no és poca cosa i no tothom ho pot dir.

Visca el Barça i bon cap de setmana.