Com cada any, quan arriba la tardor, comencen a caure les estrelles. Les Michelin. Aquest any amb una interessant proximitat en el temps amb el Fòrum Gastronòmic de Girona que permet una colla de reflexions.
Del pur i simple recompte de nominats, promocionats i caiguts al fang de l’oblit, podríem fer una primera lectura plena de cofoisme. Tenim dos triestrellats més i els restaurants desapareguts de la guia ho han estat per la crisi econòmica que els ha fet tancar i no per la decisió dels inspectors. Tot semblaria indicar que anem pel millor dels recorreguts possibles. Fins i tot el recompte d’establiments premiats, prescindint del nombre d’estrelles de cadascun, semblaria aportar arguments col·laterals al encès debat sobiranista. No endebades els 55 establiments estrellats de Catalunya o els 22 del País Basc, superen els 20 de Madrid.
Però aquí comencen les reflexions no tan complaents. Perquè en el grup de 55 restaurants de Catalunya, hi ha els mateixos quatre triestrellats que en el grup més reduït del País Basc. Amb l’ombra que un dels catalans és el Lasarte de Martin Berasategui. I consti que això no és cap demèrit. Perquè podem valorar la dada dient que a casa nostra la qualitat està més generalitzada.
La meva reflexió més “dolorosa” va lligada amb l’esmentat Fòrum Gastronòmic. Perquè tot sembla indicar (els expositors de Girona ho mostraven) que el centre de gravetat del món de la alta cuina s’està desplaçant cap a la tècnica i els preparats ja elaborats, tendint a deixar de banda el producte natural i l’educació per transformar-lo a casa.
I això que ja intuíem en el camp industrial (què malament sona quan poses junt gastronomia i industria) sembla que està arribant al camp gastronòmic –artístic si voleu, ja que parlem de l’alta cuina. Els triestrellats nous es reparteixen –sense que això els hi tregui mèrits– entre l’estrellat mediàtic i l’innovació futurista de dubtosa aplicació genèrica. I no sols en el nivell més alt. Doneu una ullada al segon nivell. Als bisetrellats.
Però no espatllem la festa. Felicitem als premiats i als resistents. S’ho mereixen.
