El flux de sorra d’una platja funciona permanentment de llevant a ponent. Els temporals provoquen la seva parcial i puntual desaparició, que la dinàmica de l’onatge, acaba restituint en els seus espais habituals. Aquest moviment dinàmic de les sorres serveix a la vegada, per a la seva natural regeneració.
 
La construcció d’un port esportiu suposa ocupar espais de domini públic, però sobretot la destrucció de les platges, que degut al seu efecte barrera, impedeix i frena el seu flux natural, generant platges amb excés de sorra a llevant dels ports, que al no poder circular, deixa d’alimentar de sorra a les de ponent, provocant la seva total desaparició.
 
En totes les concessions administratives per a la construcció de port esportius, s’exigeix mantenir el flux natural de la sorra, mitjançant un sistema de bypass, que asseguri el transvasament de la sorra, com si no existís el port.
 
Aquest sistema de bypass, tot i ser exigit per la UE, no s’acompleix. S’anteposa els interessos econòmics dels propietaris de vaixells, als dels ciutadans de a peu, als qui se’ls priva de gaudir d’un bé de domini públic com el de les platges.
 
L’excusa que una instal·lació per mantenir un transvasament permanent de sorra, tècnicament no és possible, és una gran fal·làcia utilitzada per amagar interessos econòmics.
 
La solució de crear platges artificials, mitjançant abocaments de sorra i proteccions amb trencaonades i espigons, es una pressa de pel, que caldria ser denunciada a la UE. Amb l’obligatori sistema de bypass sobren totes aquestes proteccions i abocaments.