D’entrada he de dir que no tinc la fórmula de la felicitat i, de fet, dubto que existeixi. Tampoc he aconseguit ser una persona moderadament feliç que sap evitar que els mals moments s’apoderin d’ell. Però sí que puc dir que amb el temps he descobert alguns petits secrets que duen a una vida més feliç i que, de tan petits i obvis, són força desconeguts. Repeteixo que no descobriré Amèrica però que sí està bé recordar algunes coses que semblem oblidar.
En primer lloc no hi ha un camí a la felicitat sinó que la felicitat és el camí. I què vol dir això? Doncs que els mals moments són necessaris perquè puguem reconèixer millor els bons i gaudir-ne. Que el patiment és inevitable però que podem intentar, en la mesura del possible, reaccionar tant bé com sigui possible. I algú podrà dir: Oh, que savi, ha descobert la sopa d’all! I efectivament és molt obvi però és que sovint ens oblidem del que és força obvi. No arribarem a la felicitat després de tenir una nova feina, aconseguir una nova parella…etc. Tot això són coses que poden ser beneficioses ( o no) però cap esdeveniment ens portarà a la felicitat. Som nosaltres els que hem d’intentar que aquesta estigui amb nosaltres. Com? Doncs la recepta torna a ser sencilla, molt simple, però la immensa majoria no l’apliquem (jo em sé la teoria però la pràctica no tant). La recepta consisteix en concentrar-nos més en les petites coses.
És cert. Estem en crisi i les persones estan amb més problemes i amb un humor més negatiu i preocupat. Contra això no es pot lluitar. Potser no val ni la pena. Però sí que podem regar les nostres pròpies plantes medicinals que ens donen més felicitat. Podem oferir un somriure o dos més dels que feiem ahir a aquella persona que acostuma a estar amb més mal humor i tractar millor als nostres amics, companys de feina si tenim feina o familiars i parella si tenim parella. Però sobretot ha arribat el moment de ser més amables amb nosaltres mateixos. Potser la persona que nosaltres volem no ens vol (són les giragonses de l’amor) però sí podem estimar-nos més amb nosaltres. Regalar-nos una xocolata batuda quan estem cansats, sentir una meravellosa canço dels anys 70, mirar aquella pel·lícula que ens farà pensar i somiar, parlar més amb aquella persona amb qui fa temps que no parlem, llegir aquell llibre que fa temps que volíem llegir…
Sovint, jo el primer, ens queixem que no som prou estimats però la recepta no és esperar que ens vinguin a estimar sinó començar a fer-ho nosaltres mateixos amb nosaltres maeixos. Aquestes petites receptes de la felicitat faran que el món sigui millor? No, entre altres coses, perquè no les complirem sempre, no ens enganyem. Però sí les complim una mica sí que podrem fer que el nostre món sigui una mica millor i, potser, només potser, això acabarà canviant el món. Perquè potser, només potser, aquestes píndoles de felicitat ens faran éssers més plens i això contagiarà a d’altres persones la felicitat. Deien els hippies que l’amor és la resposta i ens vam riure molt d’ells però potser tenien raó i l’amor, sobretot a un mateix, és la resposta ja que una persona més feliç i plena no és tan agressiva amb els altres i quan això esdevé les coses canvien…Potser.