Desprès de donar-li moltes voltes a l’entramat negatiu en el que ens trobem, finalment podríem arribar a la conclusió que estem en un món sense sentit, amb uns líders polítics de dretes, d’esquerres i de centre que són uns veritables fantasmes. Uns bons actors de teatre, que es refugien en la rutinària creença de que hi ha el que hi ha, que cal reformar amb la participació ciutadana, que no deixa de ser un concepte buit de contingut. És el que exigeix ​​la democràcia, solen dir. Altres prometen un nou ordre social però les seves receptes són més del mateix. Ens trobem en un món global en què el local i les lleis que el regien estan fetes miques. No només a nivell municipal, provincial o regional, també els estats nació tenen el mateix problema. Un model socioeconòmic regit per les lleis del mercat totalment ingovernable.

Davant d’un panorama tan desastrós a nivell universal, nacional i local, només ens resta confiar en el ciutadà i en la seva capacitat de crear petites illes de convivència, complementàries, on prevalgui el sentit comú i on es puguin posar en marxa projectes de subsistència que per la seva modèstia siguin més manejables i menys vulnerables que els demagògics plantejaments de “puc prometre i prometo que no faré res del que prometo”. Petits projectes locals que puguin ser l’embrió que creix i es desenvolupa, fins arribar a cobrir d’una manera digna i controlada, les necessitats de subsistència d’un gran nombre de persones condemnades a un atur estructural crònic i a una creixent misèria social.