Petards, adults, nens i nenes, gossos i gats

Està a punt de començar l’estiu:

No obstant això, aquesta data arriba al costat d’una de les festes més terribles de l’any: la felicitat dels més petits ve acompanyada de Sant Joan, una festa de llarga tradició però desproveïda de tota empatia i responsabilitat.

Abans d’encendre la metxa, observa. Tot i que no els vegis i que pugui sorprendre, al teu voltant viuen centenars d’animals, la gran majoria dels quals també experimenten hipersensibilitat acústica. A l’ terror per l’estrèpit que generen els focs artificials se suma la incomprensió absoluta del que està passant i el que passarà. Tu saps i comprens que és i que acabarà. Ells no. Molts animals passen dies amagats i molts moren, en no suportar els seus cors tanta por. Abans d’ensenyar a un nen o nena a llençar un petard, pensa. Pensa en els efectes que tenen sobre altres (humans i no humans) i el terrible impacte ecològic que generen. Encara que no són efectes permanents, ja que es dissipen en l’aire, són gasos que són respirats per persones i animals i que, inevitablement, tenen les seves conseqüències negatives.

Per als animals es converteix en la nit més llarga de l’any. Però aquesta vegada, atès que la por als petards i a les tempestes es dóna tant en cànids com a felins.

A tots ens agrada celebrar les festes i les revetlles: Sant Joan, Sant Pere , celebracions esportives, etc. Però, per als nostres gossos i gats, la majoria d’elles, són una autèntica tortura.

En els gossos l’abast auditiu és de 10,000 a 50,000 Hz i poden escoltar a una distància quatre vegades superior que la dels homes.

D’aquí el gran temor que aquests tenen als trons.

Els gats tenen encara una capacitat més gran per registrar sons que els gossos. Responen fins a 65.000 Hz.

En canvi el seu límit inferior és semblant al d’un humà, al voltant dels 30 Hz.

Pel que qualsevol so que nosaltres escoltem “alt” per a ells és com si dins del nostre cap sonarà una bomba atòmica.

Us imagineu el terror que molts d’ells han de sentir?

Fins al gat o el gos més tranquil es pot veure afectat i tenir por als petards i a les tempestes.

Els gossos solen ser més demostratius de la por que senten perquè en moltes ocasions busquen “refugi” en el seu referent humà. Els gats, en canvi, solen amagar-se sota un llit o en un racó i la seva actitud sol passar més desapercebuda.

No és tan sols el so del petard o del tro el que els fa por, sinó tot el que envolta a aquests fenòmens:

L’olor: a pólvora en cas dels petards o als diferents olors que pot portar la tempesta.

Els llamps i llampecs

el vent

Els centelleigs dels petards i / o els focs artificials

Físicament podem apreciar que el nostre animal: Té les pupil·les dilatades Panteixa i / o baveja

Se li accelera el cor (podent arribar a donar-li un infart)

Es mostra inquiet. tremola

Defeca i orina en llocs no habituals, no menja.

Proporcionar-li un lloc segur. El que ell decideixi (sota el llit, al sofà, dins d’un armari), l’hi condicionarem perquè es trobi el més còmode possible.

Insonoritzar tot el possible la casa (tancant finestres i portes)

No deixar-lo sol en les hores més conflictives. Per exemple, si es tracta d’una revetlla tractarem d’estar amb ells en les hores clau en la qual s’usa més pirotècnia.

Perquè els llamps i els focs artificials es vegin menys, podem encendre una llum.

Posar música perquè el soroll s’escolti menys.

Estar amb ell, que se senti segur i acompanyat (sempre que el vulgui nostra companyia, en cas contrari ho deixarem tranquil)

Cal mantenir-lo dins de casa, ja que si s’espanta pot sortir aterrit cap a qualsevol direcció i perdre.

Podem ajudar amb productes naturals perquè estigui més relaxat. Espígol per al nostre gos o hidrolat o aigua de flors de Nardo o Flor de Azahar per polvoritzar en l’estada del nostre gat.

Tots tenim dret a gaudir, però sempre respectant al nostre proïsme i cuidem al nostre company caní.

BON SANT JOAN PER A TOTS.

TOTES LES NOTÍCIES