Amb molta joia celebrem la solemnitat dels apòstols Sant Pere i Sant Pau, columnes de l’Església, que són aquells que la iniciaren en la fe cristiana. Fent memòria de l’exemplaritat única de la seva vida i del seu gloriós martiri, tota l’Església torna avui a la font d’on ha nascut, per trobar-ne la frescor i l’entusiasme d’aquella primera hora de la fe cristiana. I en realitat, la font només és una: Crist Vivent, Ressuscitat! “Jesucrist és el cor de l’Església, tot el seu bé” (Sant Joan Pau II).

 “Pere fou el capdavanter en la confessió de la fe; Pau, el que la posà a plena llum. Pere instituí la primera Església amb la resta d’Israel; Pau evangelitzà els altres pobles cridats a la fe”, canta el Prefaci de la festa. Pere testimoniava, portat per la revelació del Pare: “Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu”. I Jesús li responia: ”Sortós de tu, Simó… Tu ets Pere; sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església” (Mt 16,18). Pere és la roca sobre la qual recolza per sempre la fe i la unitat de l’Església. I Pau fou cridat a ser apòstol dels pagans anunciador de la gràcia de Crist, infatigable constructor de comunitats animades per l’Esperit de Déu. I els apòstols són l’anella perquè nosaltres puguem trobar de veritat el Crist. Per als dos val l’expressió sintètica de Pau: “Per a mi viure és Crist!” (Fil 1,21).

 Avui no podem deixar de sentir-nos afectivament prop del Sant Pare Francesc, el successor de Pere, “el servent dels servents de Déu”, títol tan exacte que començà a usar el Papa Sant Gregori el Gran. El Catecisme ens ajuda a entendre i estimar la seva gran missió, sense cap reticència, ja que ens ho diu amb claredat: “El Crist, “Pedra viva” (1Pe 2, 4), assegura a la seva Església edificada sobre Pere la victòria sobre els poders de la mort. Pere, per la seva confessió de fe, serà la roca incommovible de l’Església. Tindrà la missió de guardar aquesta fe de tot defalliment i de refermar-hi els seus germans” (CEC 552). “Aquest ministeri pastoral de Pere i dels altres apòstols pertany als fonaments de l’Església. Aquesta està continuada pels bisbes sota la primacia del Papa” (CEC 881). “El Papa, bisbe de Roma i successor de Sant Pere, és el principi perpetu i el fonament visible de la unitat, tan dels bisbes com de la multitud dels fidels. Car el Romà Pontífex, en virtut del seu càrrec, això és, de vicari del Crist i de pastor de tota l’Església, té sobre aquesta una potestat plena, suprema i universal, que pot exercir sempre lliurement” (CEC 882).

Estimem el nostre Papa actual, amb un cor ben obert i receptiu. Preguem pel Papa Francesc i les seves intencions. Escoltem i llegim els seus ensenyaments que reclamen obediència i acollida filial. Imitem els seus gestos i exemples en el que puguem. I oferim-li la nostra ajuda solidària amb l’almoina de la col·lecta d’avui, que anomenem “l’òbol de Sant Pere”, costum molt antic començat pels anglosaxons després de la seva conversió al segle VIIIè, quan, agraïts, decidiren enviar al Papa el “denarius sancti Petri” (diner de sant Pere) i aviat es va difondre per tot Europa. Aquesta ofrena al Papa, després la fa servir per a obres missioneres i iniciatives humanitàries, així com per a sostenir les activitats de la Santa Seu, ajudar les diòcesis pobres, o els religiosos i fidels que puguin passar dificultats. Avui podem pregar pel Papa Francesc, unir-nos amb afecte a la seva missió i col·laborar amb les seves obres de caritat.