Pere Rovira: “Malgrat les diferències entre les colles falconeres totes han adoptat el model associatiu com a organització”

pere-roviraVilafranquí de naixement, comptable de professió, casteller de Barcelona des dels seus inicis (vuit anys cap de colla), està molt relacionat amb l’associacionisme. Tant és així que ens manifesta que vol ser enterrat vestit de casteller amb la camisa dels Falcons de Barcelona, “aquí al costadet”. Pere Rovira és una persona vital que no només té relació amb els castells i els falcons (n’és el president dels de Barcelona i de la Federació), sinó també amb el món del foc (fou iniciador dels Diables del Clot, primera colla de diables de Barcelona). Actualment està promocionant la creació de la moixiganga de Barcelona: “sortim per Santa Eulàlia”.

 Falcons versus castellers. Molta gent els confon

Els falcons fem figures humanes, a diferència dels castellers, que fan torres humanes. L’origen d’ambdues manifestacions culturals són diferents, ja que els castellers provenen del ball de valencians (muixeranga) mentre que l’origen del falcons és de Txèquia, que allà se’n diu Sòcol, activitat feta per gimnastes. És per aquest motiu que les figures de falcons són més esveltes i acrobàtiques, més sincronitzades –que és un aspecte que es busca– a diferència dels castells.

Tant els castells com els falcons som plenament integradors, intergeneracionals. Tanmateix, com que no hi ha pinya, els falcons participen més activament dins de la figura.

 

Quan sorgeix el fenomen falconer a Catalunya?

Pels vols de 1930, i ho fa perquè la Federació de Joves Cristians de Catalunya s’interessa per aquesta activitat i inicialment es desenvolupa a diferents gimnasos de Barcelona i d’arreu de Catalunya.

 

L’esclat de la Guerra Civil representa un fre per a aquesta activitat…

De la mateixa manera que va representar per a la resta d’activitats de la cultura popular i associativa. Un cop passada la contesa bèl·lica, els únics grups de falcons que van quedar van ser els de Sant Vicenç dels Horts i algun altre, com podia ser els de Sant Pere de Ribes. És gràcies a aquests testimoniatges que podem parlar actualment de falcons a Catalunya.

 

Si no ho tenim mal entès, no totes les colles de falcons tenen el mateix comportament.

De totes les colles actuals de falcons, els de Llorenç del Penedès és la colla que més s’assembla al Sòcol de Txèquia, no porten faixa, actuen en sabatilles i no porten casc, desenvolupen unes figures anomenades conjunts de dos, de tres… amb unes connotacions clarament gimnàstiques.

 

Actualment els falcons no tenen cap connotació religiosa, ni estrictament gimnàstica, apropant-se més al model associatiu…

A les deu colles existents actualment hi ha diferents tipologies i característiques que les diferencien unes de les altres. Hi ha colles que realitzen figures més castelleres i en canvi n’hi ha d’altres que es concreten més en els orígens gimnàstics. Una altra característica dels falcons és la gran varietat de figures que podem realitzar, tant estàtiques com en moviment (pilars, planxes, ventiladors, pilars aixecats per sota, molinets, escales…), moltes més que els castells, tot i reconèixer que aquests darrers actualment estan incorporant una gran varietat de formes i construccions.

El parèntesi de la Guerra Civil va permetre que en el procés de renaixement, els anys quaranta, s’adoptés la forma associativa perquè permetia una major facilitat i s’enllaçava més en la tradició cultural del país: partir de la necessitat de fer pinya juntament amb altres manifestacions culturals (sardanes, centres parroquials, ateneus, teatre amateur, castells…), a partir d’un motiu, d’una activitat, fer coses plegats, compartir, relacionar-se… Malgrat les diferències entre les colles falconeres totes han adoptat el model associatiu com a organització.

 

No és el mateix, la moixiganga que la muixeranga, no?

La moixiganga són els passos de la Passió de Crist (n’hi ha a Valls, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Igualada, a Tarragona…). Són anteriors a les muixerangues. Només cal recordar que la moixiganga de Vilafranca acaba de celebrar el seu tres-cents aniversari.

La muixeranga, és el ball de valencians que al final del ball fan una torreta. Inicialment hi van haver muixerangues a Tarragona i a Valls però ben aviat es concentraren en fer la part final, la de la torreta. I d’aquí sorgeixen el castells.

 

Els falcons esteu federats entre vosaltres…

La Federació de Falcons de Catalunya es va crear l’any 2005. Abans l’única relació que hi havia entre les colles era pel tema de les assegurances i la lideraven els Falcons de Vilafranca. La Federació es crea per iniciativa dels Falcons de Barcelona. En aquest procés constituent com a federació ens va ajudar molt la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana, que darrerament ha estat integrada dins de l’ENS. Una de les propostes inicials fou la realització d’una trobada anual de falcons. Enguany serà la dotzena trobada (cal dir que es compten unes trobades que hi hagueren els anys vuitanta i noranta).

 

D’on sorgeixen els Falcons de Barcelona?

Sorgim de la colla Castells de Barcelona, com a iniciativa diferenciada, però.

 Durant les festes de la Mercè heu celebrat força coses…

I tant! Hem presentat el llibre sobre els 10 anys de Falcons de Barcelona, escrivint la història amb la voluntat que siguin com a mínim deu anys més i no sols parlem dels de Barcelona sinó que també el llibre té un caràcter més global, explica d’on provenim les colles de falcons, qui som, quantes en formem part, com és la seva música…

Per segona vegada hem estat presents al Toc d’Inici de les Festes de la Mercè, acabem de celebrar la 12a Trobada de Falcons, i hem realitzat l’actuació dins de la Festa Major de Barcelona, a la plaça Sant Jaume, abans de l’actuació de les colles convidades de castells.

Per Ens de comunicació / ACPG – Redacció

TOTES LES NOTÍCIES