El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha lamentat la “resistència” i la “manca d’interès i sensibilitat” del Govern i del grup parlamentari demòcrata per tirar endavant iniciatives i actuacions en benefici de la gent gran. El parlamentari ha comparegut acompanyat per Simó Duró, president de la Federació d’associacions que representen el col·lectiu, per fer balanç de la tasca realitzada els darrers anys. A la vegada, ha avançat la presentació d’una darrera pregunta a Govern sobre la qüestió . Des de l’entitat, Duró ha remarcat que el PS ha estat “l’únic partit” que els ha escoltat i que ha treballat al llarg de tota la legislatura amb ells i que moltes de les escasses accions adoptades per l’executiu han estat gràcies “a l’empenta” dels socialdemòcrates.

En la pregunta tramitada a Sindicatura, López recorda que “al llarg dels tres anys i mig de legislatura” són “nombroses demandes” les que des de la Federació s’han fet arribar a Govern, vinculades a “les pensions baixes que perceben molts padrins, a la implementació del règim del tercer pagador, a la gratuïtat del servei de podologia o, més recentment , a la dificultat de molts membres del col·lectiu per accedir a un habitatge”. D’aquestes, però, “moltes encara estan per respondre” i les que s’han acceptat ho han estat “amb considerable retard i gairebé pensant en la proximitat de les properes eleccions”. També es remarca que “els responsables de la Federació (…) han fet en diverses ocasions declaracions on manifestaven el seu descontentament amb el tracte rebut (…) i amb la manca d’interès per acomplir les seves demandes”. Per això es pregunta a l’executiu “com valora (…) el fet que des de la Federació de la Gent Gran es mostri insatisfacció i es consideri que ha mancat interès per atendre les seves demandes”.

La presentació de la pregunta ha servit perquè López faci balanç de la tasca realitzada en aquest àmbit pels consellers generals del PS. En concret, cinc preguntes amb resposta escrita, sis d’orals, sis demandes d’informació i set propostes de resolució. D’aquestes, ha recordat, cinc refusades pels demòcrates i únicament dues, la d’implementació del règim del tercer pagador i la de la realització d’un estudi sobre el cost de la vida, acceptades però encara sense complir al 100%.

El parlamentari ha posat en relleu que al llarg d’aquests anys han mantingut reunions regulars amb els representants del col·lectiu, fet que fa que totes aquestes actuacions s’hagin tirat endavant “amb coneixement de causa”. Sobre les demandes de la Federació, ha apuntat que “en general trobem una resistència i una marca d’interès per part de DA per temes que tampoc suposarien un gran cost comparades amb altres actuacions”. Al seu entendre, són peticions que “no semblen impossibles” com ara els tractaments de podologia o el règim del tercer pagador quan “sabem que hi ha persones amb problemes per comprar medicaments o fer-se certs tractaments”. Així, ha manifestat, “ha faltat certa sensibilitat”.
López ha afirmat que ”tot el que hem fet plegats [amb la Federació] ha contribuït al fet que algunes coses hagin avançat, potser no al ritme que ens hauria agradat i que la gent gran mereix; segur que aquesta empenta via demanda o pregunta, ha permès que una part del camí estigui recorregut”.

Per la seva banda, Duró ha volgut reconèixer la tasca realitzada pels parlamentaris socialdemòcrates. “Dels grups polítics són ells sols qui s’han desvetllat per aquesta qüestió, també per la gent amb discapacitat. Ens hem reunit, ens han escoltat, hem treballat plegats. Sols el PS ens ha escoltat”, ha manifestat, tot lamentant, en canvi, que “no es pot dir que els altres ho hagin fet, algun potser ens ha dedicat cinc minuts”. A més, ha admès que “el ministre i el secretari d’Estat ens ha escoltat però ha costat i ha estat perquè hi havia aquesta espècia d’empenta arribada de l’exterior”. Sobre el grup de la majoria ha assegurat que “no té cap classe d’interès perquè no viu la realitat andorrana, s’ho miren de lluny i viuen en una bombolla. Les coses amb ells no funcionen”.

Durant la compareixença davant els mitjans, López també ha defensat la necessitat d’unes pensions justes i que permetin un nivell de vida acceptable, especialment per aquelles persones que han treballat tota la vida al país. “Un Estat que es pretén modern i amb una economia que funciona de forma raonable ha de poder garantir que aquesta xifra, de mil euros [l’equivalent al salari mínim], s’ha de poder rebre com a pensió mínima”, ha afirmat, tot recriminant a DA que “ha estat intolerant davant les nostres propostes quan el 2008 era un consens polític en fer la llei de la CASS i tothom hi havia convingut que per qui havia treballat tota la vida la pensió no podia ser inferior al salari mínim”. En canvi, ara, després dels canvis impulsats per DA “hi ha casos reals amb 600 o 700 euros mensuals després de tota una vida treballant”, situació que, des del PS i des de la Federació de la Gent Gran es considera inacceptable.