Tot i que avui tocaria parlar del Triplet, dels 25 gols de Suárez, dels ja incomptables de Messi, del Zamora de Bravo o de les renovacions de Pedro i Dani Alves, m’estimo més parlar del futbol base andorrà i de com el tracten alguns clubs que també juguen a Europa.

A Andorra tenim la sort de poder comptar amb diferents clubs que fomenten l’esport de base, cadascun d’ells amb una filosofia particular i unes característiques que el diferencien de la resta, ja sigui per la forma de jugar, ensenyar, pel comportament dels pares, els entrenadors, etc.

Sóc dels que pensa que els nens/es, quant són petits, el que han de fer és jugar i, sobretot, passar-s’ho bé, fer amics, anar agafant valors i millorant a poc a poc per mantenir viva la seva il·lusió d’algun dia poder ser campions respectant als rivals.

Però per poder ensenyar valors als petits, cal que el club, els qui els dirigeixen i sobretot els entrenadors, que són els qui estan en contacte directe amb els nens, i no ens oblidem dels pares, els tinguin clars i siguin correctes.

Malauradament tenim clubs on això no és així, clubs on determinats pares criden i esbronquen els seus fills/es, ja des de ben petits, imagino que per frustració pròpia de no haver sigut res i voler imposar als fills que ho sigui exigint-los el que no se’ls pot exigir i clubs on el que importa només és guanyar títols.

S’equivoquen els uns i els altres!

Fa anys que observo, de molt aprop, com en un d’aquests clubs només compta guanyar, ja des de iniciació, quan cometen errors en un partit, algun entrenador/directiu els canvia automàticament posant-los a la banqueta una estona, no sense abans estirar-los pel braç de mala forma i escridassar-los.

He vist com nens/es que jugaven cohibits i amb por, bloquejats mentalment per aquestes pràctiques absurdes, han millorat substancialment amb entrenadors més normals, que quan comenten errors, perquè no oblidem que estan aprenent, continuen jugant i els ho expliquen en una pausa, o quan es produeix el canvi “quan toca”.

Aquesta és una altra història, els canvis i les rotacions en el futbol de base han de ser perquè tots els nens juguin aproximadament el mateix temps en cada partit i no es poden produir situacions de tenir un nen/a jugant tot el partit sencer i tots els partits igual, perquè algú pensa que és millor que els altres.

A aquestes edats, el que avui despunta, una mica o molt, pot ser que demà sigui el que se’n diu “un patata”, bé perquè hagi fet un canvi físic, hormonal o perquè s’hagi desmotivat, i en aquest mateix club ho he vist també. El contrari també passa, aquells que avui no juguen bé, poden evolucionar amb el temps, que no estem parlant de nens formats, sinó dels petits d’entre 6 i 12 anys.

Aquest any, els pares hem vist com aquest club, enlloc de fer dos equips equilibrats perquè els nens s’ho poguessin passar millor, n’ha fet un de força competitiu amb els que ells anomenen “els bons” i un altre amb els que realment ni volien tenir al club, juntament amb els nous que han agafat i tampoc volien, però és clar, com s’ha dit sempre, “la pela és la pela” i interessava cobrar les quotes d’aquests.

El “B”, els suposadament bons, han guanyat la lliga de futbol sala i futbol 7, mentre que el “C”, els suposadament dolents han quedat sisens de deu a sala i vuitens d’onze a futbol 7.

He vist també com els entrenaments eren diferents per a un i altre equip, tot i ser de la mateixa categoria, com l’atenció prestada als uns i als altres era diferent i fins i tot he arribat a sentir en algun entrenament frases del tipus “entrena als bons i als altres els fas una ullada”, davant dels propis nens i pares. És correcte menysprear així als nens/es? Jo crec que no.

Per acabar-ho d’adobar, mentre els altres equips jugaven amistosos i algun que altre torneig després de finalitzar les competicions oficials d’Andorra, el “C” no era convocat per a res, a més de suspendre molts entrenaments sense causa justificada.

La poca vergonya, el poc seny, el menyspreu i la falta d’ètica han arribat a la gota que fa vessar el got quan en la participació d’aquest club al MIC, aquest equip no inscriu al “C” per jugar, que es podria entendre, i faltant gent al “A”, en lloc d’agafar un parell de nens/es dels més grans d’aquests “marginats” o “indesitjats” decideixen prescindir-ne i agafar un parell de nens/es d’altres equips, i total per a què? Per no haver guanyat ni un sol partit?

Bon vent i barca nova senyors, quedeu-vos amb la vostra filosofia absurda en què us importa més el club i els seus “èxits” que els nens/es i la seva formació.