Les notícies dels darrers dies són esperançadores pel que fa a l’atur al nostre país, que baixa i s’albiren temps millors. Ja ens convenia rebre una notícia esperançadora. La pandèmia ha destruït o precaritzat bastants treballs, alhora que ens ha obligat a tots a millorar tècnicament. S’han incrementat el nombre de contractes, però caldria revisar si tots són acceptables, decents i dignes.
El Papa Francesc acaba de recordar la dramàtica situació dels qui no troben feina i la manca de dignitat d’alguns treballs. Tinguem presents els que treballen en negre, que reben “el sou de contraban, d’amagat, sense la jubilació”, diu el Papa. Jesús va tenir un ofici força dur, relacionat amb la fusta, la pedra i el ferro. El fill del fuster se solidaritzà amb tots els treballadors del món, i de manera particular amb aquells que fan feines dures a les mines i en certes fàbriques; amb aquells que són explotats amb treballs en negre; amb les víctimes d’accidents de treball; amb els nens obligats a treballar i amb els que furguen als abocadors, a la recerca d’una cosa útil per a intercanviar”. I ha demanat que consideréssim la situació dels que es guanyen la vida així, amb feines que no reconeixen la seva dignitat, i en els qui estan sense feina, que en busquen i no en troben. És una ferida a la seva dignitat. “Alguns han perdut tota esperança i desig de vida. En aquests temps de pandèmia moltes persones han perdut la feina i alguns, aixafats per un pes insuportable, han arribat a llevar-se la vida”. Són els “descartats” de la societat activa.
Fa uns mesos el Papa animava a treballar per un model d’economia alternativa al consumisme, que produeix residus. “La participació, la fraternitat, la gratuïtat i la sostenibilitat són els pilars sobre els quals fundar una economia “diferent”. És un somni que requereix audàcia, perquè són els audaços els que canvien el món i el fan millor. No és voluntarisme, és fe; perquè la veritable novetat ve sempre de la mà de Déu”. Guanyar-se el pa, dóna dignitat i alhora és camí de santificació, ja que “no només serveix per a aconseguir el suport adequat: el treball és també un lloc on ens expressem, ens sentim útils, i aprenem la lliçó del concret, que ajuda que la vida espiritual no es converteixi en espiritualisme”. Preguntem-nos: com vivim la nostra dimensió laboral i professional, amb quin esperit fem la nostra feina quotidiana? Com afrontem l’esforç i el sacrifici? Veiem la nostra activitat unida només al nostre destí o també al destí dels altres? La proposta del Papa és que el treball sigui rescatat de la lògica del mer benefici i pugui ser viscut com a dret i com a deure fonamental de la persona, que expressa i incrementa la seva dignitat.
I recordava als joves que l’evangelització “passa també per la cura del treball” i per la represa després de la crisi generada per la pandèmia. Cal tenir el valor de “somiar junts”, per continuar essent “signes d’esperança” d’una nova manera de treballar. Cal animar, habitar, apassionar i acompanyar, perquè siguin els mateixos joves, els qui animats per l’Esperit de Crist, ajudin les persones a posar-se en marxa i a comprometre’s en la vida, en la família, en l’Església i en la societat.
