Per ser valent cal reconèixer les nostres pors

En l’ésser humà la forma d’enfrontar la por és el resultat de la confluència de mecanismes instintius i de l’aprenentatge que s’ha anat apilant en diverses situacions. O sigui, en aquest sentit es podria dir que a l’hora d’enfrontar una amenaça s’activa en un primer moment l’instint de conservació, però també un procés mental après que indueix a actuar en un o altre sentit.

No hi ha la valentia si abans no hem reconegut la por davant d’aquesta situació en què hem decidit ser valents. Quan no reconeixem el risc d’una situació, i no reflexionem sobre les seves conseqüències, podem ser temeraris, però no valents.

Quan fem alguna cosa, perquè sabem fer-ho i ho tenim ben dominat, serem experts, professionals o estarem ben entrenats, però tampoc serem valents per això. La valentia transita per altres camins.

Per ser valent, sempre reconeixerem la por d’aquesta decisió o situació, els seus perills, riscos i amenaces i, malgrat elles, vam decidir afrontar-lo, i tenir el coratge d’exposar-, córrer riscos i esforçar-nos al màxim perquè surti bé.

Ser valent no és el punt. Això és impossible. Es tracta d’aprendre a controlar la teva por i com ser lliure d’ell ”

Ser Valent, és decidir superar les teves pors. Quan no afrontes les teves pors, no els superes, et bloqueges, et quedes quiet i no fas res, la valentia és substituïda per la covardia. Aprofita l’oportunitat i demostrat a tu mateix que també pots ser valent.

La persona valenta tria el camí de l’èxit, ja que mentre la por ens paralitza, la valentia ens posa en marxa, ens permet superar obstacles, buscar solucions, ser creatius i no parar fins aconseguir els nostres objectius.

L’èxit és la recompensa de les persones valentes, dels que es van atrevir a vèncer les seves limitacions, i van córrer riscos.

Reconeix les teves pors: escriu-los en una llista, defineix-los i posa’ls nom. A l’expressar-los en paper podràs treure’t càrrega emocional i veure’ls com el que són, bloquejos i limitacions mentals, només això.

Escriu els resultats de la teva èxit: Imagina que ja ho has aconseguit, com et sents, el que haurà canviat en la teva vida i si haurà valgut la pena. Si és així, continua, si no és així, torna a descriure el teu projecte de forma més adequada per a tu.

Busca alternatives davant la remota possibilitat que les teves pors es facin realitat. Pensa en possibles solucions i possibles conseqüències que les teves pors es facin realitat. Què és el pitjor que pot passar? Què passaria després? Sospesa la gravetat de les conseqüències que no surti el teu projecte, i la probabilitat que això passi. Si la gravetat és alta, i també la probabilitat que passi, llavors, busca opcions per minimitzar els riscos.

Sigues valent i segueix endavant: Cerca la forma de seguir endavant, minimitzant els riscos i perills, buscant camins intermedis per apropar-te al teu objectiu, assumint les possibles conseqüències de l’error i les seves alternatives.

Confia en les teves capacitats, les teves habilitats, el teu saber fer i en la teva capacitat de tirar endavant, encara que el camí sigui complicat, recorda que sempre hi ha una sortida i moltes solucions.

Sigui com sigui, una vegada que has dedicat un temps a la reflexió, a la recerca d’estratègies, a decidir els passos, els possibles camins i les fórmules més adequades, malgrat la por inicial, sigues valent, i segueix endavant, ja que , ara estàs més a prop que mai del teu projecte.

Quan ho aconsegueixis, et sentiràs la persona més valenta del món, ja que, vas superar tots els teus límits i et vas atrevir a caminar, a les fosques i a les palpentes, confiant en la llum de la teva saviesa interna i en el coratge de voler aconseguir-ho.

Quan t’enfrontes a una situació que et genera tensió i tens el ferm propòsit de superar-lo, fer-te algunes preguntes pot ajudar-te: per què et vas sentir així ?, quins records o sentiments van arribar a tu en aquest moment ?, com vas reaccionar o quina part del teu cos vas sentir que es va amagar aquesta aprensió?

Les respostes et permetran delimitar el temor i materialitzar-lo, per tal que ho facis conscient i evitis que es repeteixi una situació similar. Així que el primer és adonar-sobre per què apareix la aprensió. D’aquesta manera podrem identificar-ne les causes i la funció que compleix en les situacions que experimentem.

Fer-nos conscients de les causes ens permetrà avaluar si correspon a un temor que busca protegir-nos d’un perill real o si es tracta d’un desequilibri imaginari en la nostra vida.

TOTES LES NOTÍCIES