L’altre dia vaig estar mirant una sèrie de revistes i em vaig sorprendre perquè en una d’elles es veia un platet volador i un títol similar a “`Noves aparicions”. Tot seguit em vaig recuperar de la sorpresa en adonar-me que era una revista especialitzada en ufologia i fenòmens paranormals. I dic sorpresa perquè va haver una època, fa 20 o 30 anys, on el tema dels avistaments ovnis sortia a la majoria dels mitjans de comunicació convencionals. Sembla com si cada vegada menys gent creiés en els ovnis, entesos com a naus extraterrestres que ens visiten, o almenys cada cop interessés menys als mitjans de comunicació. I podríem afegir que, curiosament, en 70 anys hem vist el naixement d’una mitologia, el suposat contacte extraterrestre, i la seva lenta dilució. Anem a fer un petit repassat sobre com s’ha arribat a aquí. A finals del segle XIX alguns astrònoms van especular amb què hi havia vida intel·ligent a Mart. La novel·la de H.G.Wells sobre la guerra dels móns on uns marcians cruels atacaven Anglaterra va popularitzar, encara més, aquest tema. I a partir d’aquí el gènere de la ciència ficció va agafar embranzida i va fer que la gent tingués molt present la possibilitat d’avistaments extratrerrestres. A partir de la segona guerra mundial l’afer va eclosionar, primer als Estats Units i amb alguns incidents com a mínim curiosos. Per exemple, a la localitat de Roswell, Nou Mèxic, es va parlar que s’havia trobat una nau extraterrestre. A un indret on hi ha una base militar de les forces aèries nord-americanes, que van assegurar que el que s’havia trobat era un globus d’investigació. També es va fer famós el contactat Adamski, que deia que tenia relacions amb venusians. Temps després es va saber que bona part del que deia era un frau i la ciència va revelar que no era possible la vida a Venus i menys humanoide com afirmava Adamski. Als anys 60 es va fer famós un cas de contactats, que curiosament recordava a un episodi de la sèrie de ciència-ficció “la dimensió desconeguda”.

Evidentment, és molt probable que hi hagi vida fora de la Terra i, a més, que s’hagi desenvolupat la intel·ligència. Fins i tot que una espècie més desenvolupada que la nostra hagi arribat a la Terra, però la immensa majoria del que es coneix com a fenomen ovni diu més de les nostres fantasies i pors (i de molts fraus), que de certeses. I això és el que està passant amb el fenomen ovni. A mesura que avançava el coneixement científic sobre el sistema solar, la gent va poder constatar que era pràcticament impossible que vinguessin marcians o venusians o saturnins. Que en tot cas, els extraterrestres havien de venir de molt i molt més lluny. I això ha fet créixer l’escepticisme sobre el fenomen, sobre aquesta autèntica religió moderna. També és cert que com diria Bertrand Russell afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries. I, de moment, això no ha passat. No crec que el fenomen ovni com la religió s’esvaeixi ja que la gent necessitem creure en coses extraordinàries i donar un sentit a la nostra existència. Per això es fa tant necessari creure en alguna cosa, encara que sigui en ovnis. Però també és cert que cada dia es fa més difícil creure en aquests mites i que necessitem d’altres. De totes maneres, qui sap…Potser, la setmana vinent o l’any vinent aterra un platet volador davant les Nacions Unides i tot el que he dit queda en res. No es pot descartar, però és altament improbable.