Han passat sis anys des que es van donar els primers passos per a la creació del nou Reglament Europeu de protecció de dades. Finalment, el passat divendres 25 de maig, es va aplicar el nou reglament que té com a objectiu protegir més i millor als usuaris.

Segurament en les últimes setmanes els que llegeixin això hauran rebut multitud de correus i missatges de les seves pàgines webs de referència en el qual se’ls informa de les noves directrius de privacitat. Encara que els sembli molest, es tracta d’un avanç per al ciutadà que en paraules de la mateixa Vivian Reding, excomissària europea, ha estat molt difícil d’assolir. “Ha estat la campanya de lobbying més agressiva que mai he conegut”, afirmava Reding al·ludint a la pressió que han exercit les grans empreses perquè no es modifiqués la normativa de protecció de dades de 1995.

L’European Digital Rights, associació d’organitzacions de drets humans i civils en l’àmbit digital de tot el Vell Continent ha explicat que “entre altres coses, vam haver d’explicar coses tan òbvies com que les filtracions de dades personals posen en perill a les persones i per això necessiten ser comunicades quan ocorren; o que no és acceptable rastrejar i fer perfils de persones sense el seu consentiment “.

Sigui com sigui, el cert és que el nou reglament ja està en vigència i per això, tal com exposa Xnet, una plataforma en dret de la privacitat i la seguretat dels usuaris, hi ha cinc punts bàsics en els quals la vida dels usuaris es veurà millorada.

Els ciutadans han de saber que “tenen dret a la informació” i les empreses i organitzacions estan ara obligades a comunicar, en un llenguatge clar i accessible, quines dades personals processen i com els utilitzen. En segon lloc, els usuaris tenen dret a que les seves dades siguin emmagatzemades i processades de forma segura. En tercer lloc, les persones tenen dret a accedir en qualsevol moment a les dades personals que una empresa o organització té sobre elles. En quart lloc, les i els usuaris tenen dret a utilitzar un servei sense revelar dades addicionals. Finalment, els ciutadans, tenen el dret a una explicació i a la intervenció “humana”, si s’ha pres una decisió sobre aquests a través de mecanismes automàtics.