La degradació del senyal televisiu o efecte fading, és un fenomen comú que es produeix per la interferència de les ones de televisió de diversos centres emissors. Aquest efecte, s’accentua a l’estiu, amb les elevades temperatures i la proximitat al mar i fa que moltes poblacions sofreixin problemes de recepció dels canals de TDT.

Efectivament, les altes temperatures provoquen una major evaporació i condensació de l’aigua del mar. Les partícules d’aigua evaporades en l’aire modifiquen les condicions de propagació del senyal de TDT, causant variacions irregulars en els nivells del senyal. Com argumenta Guillermo canal, gerent de Feceminte, “L’efecte en aquestes és un augment del nivell de propagació del senyal, aquesta “arriba més lluny”, la qual cosa ocasiona que els senyals d’un mateix canal puguin ser rebudes des de diferents repetidors, provocant interferències entre elles. Una vegada cau la nit – afirma -, podem apreciar com el senyal s’estabilitza en alguns casos, amb la simple baixada de les temperatures”.

Aquest no és un fenomen exclusiu de la TDT. En els temps de les emissions analògiques, la calor i el reflex del mar afeblia el senyal rebut i la imatge o el so podien ser de mala qualitat. Però, amb la TDT un senyal feble implica la pèrdua total de la imatge i el so. “La televisió digital precisa d’unes condicions mínimes de qualitat de senyal per al seu funcionament” – assegura – “No hi ha una solució clara per a aquestes situacions. En alguns casos, si és possible, serà suficient amb orientar l’antena cap a un altre repetidor. En uns altres, s’haurà de fer una important inversió i instal·lar regeneradors de senyal. Però, en els casos més extrems, això no serà suficient, i els organismes públics seran els encarregats de prendre mesures per a optimitzar les condicions de recepció a la regió afectada”- assegura.