Avui és un dia important per celebrar, per cridar ben alt, és un dia per reivindicar-nos, per donar-nos veu a totes nosaltres, a totes i a cadascuna de les dones valentes, dones reals, dones treballadores, dones emprenedores, dones directives, dones somiadores , dones intel·ligents, dones compromeses, dones belles, dones atrevides, dones i mares fortes, lluitadores.
En definitiva, DONES que lluitem dia a dia per donar visibilitat a tot el que som capaços de fer, però sobretot de sentir-nos lliures i feliços de ser com som i qui som.

Tots els dies són importants per obtenir el reconeixement que ens mereixem, un reconeixement que no cal que arribi per part de tercers, almenys no en el seu inici. Principalment aquest reconeixement ha de néixer des de l’interior de nosaltres mateixes i per a això només és necessari prendre consciència de nosaltres mateixes, omplir-nos de confiança per a la qual presa de decisions, per marcar-nos els límits que nosaltres decidim, en definitiva, de
Fer poderoses i fortes.

Em defineixo com una lluitadora nata perquè aconseguir els meus somnis i les metes que jo mateixa m’he proposat aconseguir, precisament perquè el meu camí, com el de moltes altres dones, no ha estat un camí de roses. Em declaro FEMINISTA, em considero una dona compromesa amb el meu gènere, que lloa cada èxit i cada pas, petit o gran, que es dóna.
Em sembla sorprenent que encara a dia d’avui encara s’hagin de fer reflexions d’aquest tipus i que encara haguem de seguir lluitant per la desigualtat de gènere, la bretxa que hi ha entre la dona i l’home avui en dia, tant en l’àmbit social , cultural com laboral. Em costa entendre com encara a hores d’ara s’escolten declaracions masclistes en els mitjans, com encara es reconeixen més els esforços masculins que els femenins, com encara hi ha tantes diferències de salari, com encara hi ha tan poques dones ocupant alts càrrecs i així un llarg etc .

Sempre m’han indignat les injustícies i en el fons per a mi, l’ Islam era la cara representació de ser descriminades per ser dona. Igual que Marroc respecten la seva religió tapant les dones els caps, així per als homes és un respecte per a ells aquest vel se l’anomena (Burka)

Que és es dona? Un dia em vaig trobar amb aquesta pregunta, La qual cosa va fer una revolució en el meu cor i al meu cap, perquè tot això són només mandats de gènere, és a dir són idees que es tenen sobre com haurien de ser les dones, com haurien vestir, veure, ser i fins a sentir, però les dones no som totes així, les faldilles per a moltes de nosaltres no són part del nostre guarda-roba, no ens maquillem i ni d’acudit vam entrar a la cuina, em van semblar coses absurdes i clixé per definir a una dona.
Les dones tenim tota una història de lluita per ser lliures de decidir per nosaltres mateixes qui i com volem ser, tenir o no fills, ser orgullosament lesbianes, pintar-nos o no, posar-nos talons alts o no.
El punt és que el que defineix a una dona no és com es vesteix o les coses que li agrada fer o a les persones a les que desitja, si optem per creure que ser dona és ser algú amb cabell llarg, sabates alts, vestit, mitges i boca pintada, ens perdem molt del que és ser dona.

Llavors caiem en un altre punt, ser dona està determinat pel físic, per l’anatomia d’un cos i els seus òrgans interns, en la possibilitat de desenvolupar vida a l’interior del ventre i donar pit al nadó, però, què passa amb aquelles dones que no són fèrtils, o se li ha fet una histerectomia i / o una mastectomia ?, deixen de ser dones perquè no tenen aquest potencial fèrtil i aquests òrgans interns i externs, que podríem utilitzar per definir qui és o qui no és dona? .
No sé que resposta et trobes donat a tu mateixa, però jo arribi a la conclusió que no, l’ésser dona no té a veure amb l’anatomia, amb la roba, els desitjos, o la forma de caminar.

Si vull ser sincera, perquè pugui existir simultàniament tanta diversitat de dones al meu cap, vaig haver d’arribar a la conclusió que ser dona és estar completament convençuda que ho ets, el que vulguis posar dins aquest concepte: DONA, és una altra cosa, aquest concepte, té a veure definitivament amb la nostra cultura, les nostres experiències, i el que aprenem de nosaltres mateixes com a dones cada dia.
Donas: cinc lletres plenes d’amor, de fe, de tendresa, de paciència, de constància, de coratge, de virtut, són elles dignes sempre de admirar pel seu gran amor
Igualtats i desigualtats socials