Al llarg de tota la Història, i en totes les societats els avis han estat sempre una referència espiritual i moral, basada en la dilatada experiència per ells viscuda. Permanentment han donat així mateix exemple de lliurament i dedicació de les seves vides a la família, i particularment als néts. En la societat actual, pel absorbent ritme de treball dels pares, la figura dels avis ha cobrat especial protagonisme en la cura i educació dels néts.

Els avis, amb l’experiència que donen els anys, saben prioritzar perfectament els hàbits i valors que seran decisius per a l’aventura de la vida dels seus néts, i saben també relativitzar altres que els aportaran poc o gens per a la seva formació. L’amor no entén de quilòmetres, de distàncies, de barreres, ni de dimensions. El temps no és igual per als éssers que han mort que per a nosaltres. Poden estar en llocs diferents, mantenir converses amb diverses persones i fins i tot realitzar diferents activitats al mateix temps.

Els avis són una presència enriquidora i constitueixen una referència en el pla humà i afectiu. Molts d’ells segueixen en primera línia compartint tasques, aportant solucions i sent aliats en l’educació i criança dels néts. Són un valuós exemple de compromís i generositat per a les noves generacions. Una societat justa i avançada no pot prescindir del talent i de l’experiència de la gent gran. Els avis representen la reserva del coneixement i de la cultura en la nostra societat; marquen el punt d’equilibri entre la nostra història recent i la preparació del futur.

El respecte que en diverses cultures es té cap a la gent gran sembla haver minvat en la nostra societat. Fem un esforç i reconeguem als nostres majors la dedicació, el treball i la comprensió que han malbaratat en el transcurs de la seva vida. Un petó o un somriure serà la millor manera de mostrar el nostre afecte.

És important la funció dels avis com a autèntica cadena de transmissió de valors a les noves generacions. Perquè, estic convençut, els avis segueixen sent un testimoni d’unitat, de valors basats en la fidelitat a un afecte que genera la fe i l’alegria de viure.

Els valors que hem rebut de les nostres àvies i avis són els valors de l’esforç i el treball, del sacrifici per la família, de la proximitat i atenció a les persones.

Aquests valors de l’humanisme i la solidaritat són el llegat que hem rebut i el que val la pena enfortir a la societat en què vivim.

Representen la fortalesa en una família. Són la tendresa, la constància, la tolerància, la mostra de dedicació cap als que conformen el seu nucli familiar. Són els que donen tot sense esperar res a canvi, que et cuiden encara que no ho demanis, que t’ajuden encara que no ho necessitis. És important dedicar un dia. Fem que avui, ells, siguin els únics protagonistes

Gaudim tots de la saviesa i experiència dels nostres magnífics avis i àvies. Un petó àvia que ja no hi és, però que sempre estarà dins el meu cor i des d’allà dalt em cuida. Et vull àvia.