Quina decepció Joan… quina llàstima de tot plegat… Fins fa pocs dies hi havien ulls que et veien com una “víctima”, semblava que el teu malson era un preu injust que et feien pagar per uns fets suposadament irregulars en què –sense saber-ho- t’hi vas veure immers… Simbolitzaves una injustícia… Amb tu s’havien solidaritzat molts companys i ciutadans anònims que reclamaven la teva excarcelació preventiva fins a la celebració d’un judici on s’aclarís el per què de la teva detenció i implicació en l’afer de la intervenció de l’entitat bancària on ocupaves un lloc rellevant dins del Consell d’Administració; ara se senten decebuts i es pregunten com vas poder actuar així…
Joan, jo no sóc més que qualsevol altre ciutadà sorprès de veure com poden canviar les coses (les percepcions) segons es van coneixent realitats, fets inimaginables que ni tan sols se’m havien pogut passar pel cap… No sóc jutge ni vull ser-ho, però Joan, has fet molt de mal a persones que han cregut en tu i en la teva honorabilitat, que han donat la cara també per tu (en especial els teus companys i companyes de feina), has ferit sentiments perquè presumptament has estat còmplice d’una mentida i també has silenciat la veritat.
Afortunadament el temps és la millor finestra per airejar les habitacions de la nostra consciència i del nostre comportament, i desitjo que la teva se’n surti ben oxigenada perquè sabent-ne tota la veritat, has permès que es defensés allò indefensable.
Has pogut comprovar, Joan, que tot és qüestió de saber valorar la importància de l’ètica i d’adonar-te que –afortunadament- no tot es pot comprar. Ara, gràcies a allò que el temps ens ha volgut fer saber, torno a creure en la justícia i demano perdó per haver arribat a pensar que aquesta justícia no ens protegia a tots per igual.
En el fons, Joan, el mèrit de la vida rau en que només pot viure’s una sola vegada i la mateixa vida és la que atorga les virtuts i els reconeixements als individus pel seu recorregut, pel seu comportament i per la seva exelència.
T’animo al penediment i no et desitjo cap mal. Voldria que, a partir d’ara, et sentissis capaç de reflexionar sobre les ferides que es poden arribar a fer amb l’abús d’ambició i també amb l’excés de foscor, voldria que et perdonessis per tal de trobar la millor pau que la consciència et pot oferir, perquè l’únic mal que pots reparar no és l’aliè sinó el propi…
Cada dia estic més convençut que la vida és com una gran biblioteca, on cada persona és un llibre i cada llibre es posa al lloc que li correspon en funció del que es decideix escriure…
Juli Fernández Blasi
Aquest últim comentari pixa fora de test, si no t’expliques una mica millor, em temo que la gent no t’entendrà…
S’heu cobert de glòria, Fernández.
Publicar aquesta colla de simulacions malintencionades, anar d’angelet ofés per la vida, no cola, Fernández.
Que un andorrà intenti donar lliçons d’ètica en temes financers o de contraban o de fiscalitat, ratlla el surealisme.
Us heu equivocat de lloc, Fernández.
Intenteu oblidar massa ràpid que Andorra ha viscut dels “joanpaus” durant molts anys.
No us estranyi que els troveu a faltar molt aviat.
Per exemple, …per cobrar les pensions ?, per la sanitat i educació gratuïta ?, per gaudir de benestar social? …
No tot si val per justificar el que està passant, Fernández.
A la vostra consciència quedi el vostre escrit.
Article dels que no deixa ningú indiferents, Juli!!! Felicitats!
Benvolgut Pere, moltes gràcies pel teu comentari. Els que em coneixeu ja sabeu que tinc el costum de respondre perquè al darrere d’un nom i d’un cognom sempre hi ha una persona, pensem igual o no. Pel que fa a la valentia dels que prefereixen emmascarar-se sota l’anonimat per opinar i esquarterar a qui ha escrit(posant-hi un rostre), prefereixo no respondre perquè segurament vivim amb normes i realitats diferents
Em sembla que t´equivoques de nom…hauria de ser Josep….des del any 2014 hagués pogut donar explicacions en vida i no ho va fer; va anar dos cops a la Batllia a declarar i tampoc ho va fer…i li deixa com a llegat aquest assumpte tan lleig al seu fill per que el defengui?…Quines condicions més dures per un noi tan jove!…Jo als meus fills me´ls estimo i no ho faria mai a la vida ni per tot l´or del món.
D´altra banda, no deixa´m de sorprendrem que si has cregut amb ell durant tot aquet temps ara, de cop i volta, per una única manifestació que fa un senyor que no va voler fer en vida, et sentis tan decepcionat. La gent que creu que el Joan Pau està sent víctima d´una justícia extremadament severa i que mentre estigui a la Comella criminalitzaran a la BPA, no deixa de donar-li suport. Qui el coneix i qui ha treballat amb ell sap com és, la resta pot tenir una informació condicionada per l´opinió pública. Entenc perfectament que el que ara interessa és criminalitzar-lo i que perdi l’únic que tenia fins ara el suport de dels seus amics, treballadors, coneguts i saludats.
Pel resultat del teu article, veig que han fet bona feina, que ho estan aconseguint, però amb gent com tu, gent amb poc criteri o pot ser poca informació, és fàcil de fer-ho. La resta esperarem a veure com es desenvolupa el judici i emetrem la nostra opinió quan hi hagi una sentència ferma, mentre tant continuarem donant suport al Joan Pau, amb totes les seves lletres i tot el nostre respecte, perquè no es mereix estar empresonat durant 15 mesos tenint el nostre codi altres mesures molt menys restrictives.
Prou ja amb la figura de boc expiatori del Joan Pau Miquel.