Ara que acabem de passar pàgina del mes i de l’any del calendari, quan s’obre al davant nostre un Nou Any, un temps de gràcia i de novetat, hem de demanar amb el salmista: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies, Senyor, per adquirir la saviesa del cor” (Sl 90,12). Aprendre a veure els dies de l’any a la llum de l’amor misericordiós de Déu Pare, que tot ho omple de vida, i alhora de la nostra feblesa i brevetat (cf. Sl 39,5). La forma en què s’hauria d’avaluar un any té molt a veure amb si vam ser capaços d’estimar, de perdonar, d’experimentar l’alegria, d’aprendre coses noves, de doblegar els nostres egoismes, de compartir gratuïtament amb algú… sense tenir por al sofriment ni al tan temut fracàs, perquè tots dos són només instàncies d’aprenentatge. Si no m’agrada la vida que tinc, hauré de desenvolupar alguna estratègia per a canviar-la. Ser feliç és una decisió, no ens n’oblidem.

Amb aquests criteris, ens podem preguntar què hem de fer per poder construir un bon any 2014, ja que tots estem en el camí de superar les dificultats, d’aprendre cada dia a ser millors i d’entendre que vam venir a l’existència per a estimar, deixar empremta, i ser feliços. No ho oblidem.

Estimar Déu i el pròxim tots els dies del nou any i de la nostra vida. L’Escriptura ens diu que “venerar el Senyor és primícia de saviesa” (Sl 111,10). Venerar, estimar, pregar, acollir la seva Paraula… i ser bons samaritans envers tothom qui trobarem pel camí de la vida. Tot està obert per a l’amor!

Deixar empremta, és com dir que ens caldrà aprendre a estimar la responsabilitat com una instància de creixement personal i social. El treball sigui remunerat o no, dignifica l’esperit i ens fa bé en la nostra salut. Per això hem d’esperar ardentment que l’economia es recuperi i que molts més puguin trobar el treball que els dignifiqui, sense dependre d’ajudes. Ens hem de poder cansar perquè això vol dir que estem lliurant el millor de nosaltres. A aquesta terra vam venir a cansar-nos-hi, ja que per a dormir, tenim segles després.

Ser feliços, lliures, desplegar totes les potencialitats que portem… Valorem la llibertat com una forma de vèncer-se un mateix i entendre que ser lliure no és fer el que jo vull. Potser hauríem d’exercir la nostra llibertat fent el que hem de fer, amb goig, i conrear la força de voluntat, l’esperit de sacrifici i abnegació, aquest meravellós talent de poder esperar, de postergar gratificacions immediates darrere de coses millors. Tractem de créixer en la dimensió espiritual. L’obertura a la transcendència i donar sentit al que fem, té a veure amb “la intel•ligència espiritual” (F. Torralba). Tractem de dosificar la tecnologia i donem pas al diàleg, a les trobades familiars i amb amics, dins i fora de casa. Valorem la intimitat, el caliu i l’amor dins la família. Serem feliços no perquè desapareguin els problemes (estar viu és sempre tenir nous problemes…) sinó perquè els aprendrem a enfrontar “amb la saviesa del cor”. Les alegries, quan es comparteixen, es fan més grans; i en canvi, amb les penes passa a l’inrevés, es fan més petites. Potser el que passa és que en compartir, el que es dilata és el cor. Per al 2014 demanem un cor ben gran, ple de fe, per gaudir de les alegries i perquè les penes no ens facin mal. Un Bon any 2014!