Pensament lateral: què és? I per què ens pot ser útil?

pensament-lateralDiuen que l’home és l’únic animal que ensopega “sempre” amb la mateixa pedra. I això ho fa una vegada i una altra incapaç de veure una altra forma de solucionar o afrontar una situació. Això era cert fins que va sorgir un nou pensament, el mètode Pensament Lateral.

Principalment és utilitzat i defensat en l’àmbit de la psicologia que estudia i tracta a l’individu i a la psicologia social (grups).

Pensament lateral, terme que va ser encunyat en 1967 per Edward de Bono, gràcies a la publicació del seu llibre New Think, The Use of Lateral Thinking.

Però què és exactament?A què es refereix? I Per a què ens pot ser útil?

 Què és exactament?

Aquest mètode es caracteritza per utilitzar, produir idees i solucions que estan fora del patró del pensament lògic i habitual al que sempre recorrem. I per tant sempre ens dóna les mateixes respostes i idees habituals, limitant les possibles solucions. És per això que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra. Aquest mètode ens ajuda a trencar aquest bucle i permet una major flexibilitat.

A què es refereix?

Es refereix a la tècnica que permet un nou enfocament, amb la consegüent resolució de problemes, d’una manera indirecta, amb un enfocament creatiu i nou. Aquest mètode és una forma específica d’organitzar els processos de pensament, enfocada en la cerca d’una solució mitjançant estratègies o algorismes no ortodoxos, que normalment són ignorats pel nostre pensament lògic.

Para què ens pot ser útil?

En definitiva per trobar enfocaments diferents i solucions diferents. Tornant a l’home que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, aquest quan s’enfronta a un repte, problema tendeix a seguir un patró natural o habitual de pensament i ho repeteix i repeteix, encara que amb això no aconsegueixi solució alguna, perquè l’única cosa que aconsegueix és sempre la mateixa solució.

Per això el pensament lateral utilitzen: la comprovació de suposicions, fer les preguntes correctes, la creativitat i el pensament lògic.

L’aplicació del pensament lateral a la vida quotidiana, així com el poder enfocar els problemes des de diferents punts de vista, permetria trobar respostes més flexibles, diferents i noves per resoldre problemes ja coneguts .

Hi ha quatre elements clau en el procés de pensament lateral per resoldre problemes. Aquests són:

Comprovació de suposicions

En enfocar un problema amb un pensament vertical és possible que no es trobi la solució. Usualment, es dedueixen coses que són factibles però que segurament no són la resposta buscada. Amb una “ment oberta” s’enfronta a cada nou problema que es presenta.

Fer les preguntes correctes

El més important en el pensament lateral és saber què preguntes s’han de formular. Quan s’utilitza aquest mètode per resoldre problemes s’ha de començar fent preguntes generals per emmarcar adequadament el problema. Després, examinar les dades conegudes amb preguntes més específiques sotmetent a examen les hipòtesis més òbvies, fins a aconseguir una visió alternativa propera a la solució.

Creativitat

La imaginació és una altra eina clau del pensament lateral o creatiu. El costum de veure els problemes sempre des d’un mateix enfocament no sempre ajuda a resoldre’ls. Es tracta llavors d’enfocar-los creativament des d’un altre angle. La perspectiva lateral serà més efectiva a l’hora de resoldre qüestions aparentment no convencionals.

Pensament lògic

Per aconseguir un pensament lateral ben desenvolupat és requisit refinar l’anàlisi de manera lògica, la deducció i la disciplina del raonament, ja que sense aquests elements el pensament lateral seria un pensament anhelant, que només es limita a extreure idees excèntriques.

Aquestes són algunes de les tècniques dutes a terme per a la pràctica del pensament lateral:

 Provocacions

Paraula aleatòria

Es tracta d’introduir una paraula a l’atzar (punt d’entrada), després generar una paraula que estigui relacionada amb la mateixa, i així successivament, repetint aquest últim pas. Cada vegada que es canviï de paraula s’intentarà unir aquesta al problema pel qual s’està buscant una solució, generant possibles idees.

 “Escape”

En aquest cas s’examina el o els objectes involucrats en el problema i es nega o cancel•la una característica del mateix. A partir d’aquest nou entorn, aquesta nova situació generada, es busquen idees amb les eines habituals.

 Pedra en el camí

Aquí l’idea és exagerar, distorsionar o modificar de qualsevol forma una entitat de l’entorn del problema (generalment és molt útil suposar que certa entitat és tal qual com es desitja que anés, no com és en realitat).

 Analogies

-Les analogies ens serveixen per comparar successions d’idees que estan partionades d’idees que siguin racionals o crítiques. Amb això s’incrementa la velocitat per crear idees.

-Allunyar-se d’estereotips marcats, no capficar-se solament en una idea, buscar diferents opcions per més excèntriques que aquestes semblin.

-Pot ser que un problema es representi amb base a analogies, que resultaran confuses al principi però que amb el seu degut proces de pensament es poden desenvolupar.

El mètode d’inversió

En la inversió de problemes aquests s’alteren en el seu sentit per veure quin és el seu contrari i veure com es poden solucionar, veure al problema i girar-ho per arribar a un resultat favorable. Quant a aquest mètode no es planeja solucionar el problema de ple sinó que el prendre la idea principal en invertir-ho servirà per apropar-se a la seva solució. El mètode d’inversió també tracta d’evitar l’encadenament d’idees , buscar les solucions més desgavellades en ocasions pot funcionar. Veure al problema des de diferents punts de vista, no fixar-se només en un, tenir diferents angles de visió que ens permetin tenir una visió més clara del problema, no veure-ho superficialment.

Fraccionament o divisió

L’objectiu del fraccionament és trencar la sòlida unitat de models d’idees, sense importar que sigui confusa en alguns punts, però no es tracta de trobar les parts o de dividir els models en components, sinó de crear noves parts i fraccionar els mateixos components. Així, en dividir el model, s’obté material per a una reestructuració dels models, s’intenta formar un nou ordre. L’objectiu del fraccionament és evitar els efectes de la inhibició implícita en els models fixos per mitjà de la seva descomposició.

 Fraccionant idees.

Respostes idònies

Segons De Bono, existeixen tres maneres en què el pensament pot ser obstruït: Pot faltar una mica d’informació, pot existir un bloqueig mental o l’obvi obstrueix la visió d’una millor opció. El tercer cas tindria una solució amb la lògica lateral. Una vegada estructurada la informació és ja difícil transformar-la en una altra cosa. D’aquesta manera sembla obvi que l’única sortida sigui aquella que ofereix la informació ja estructurada, de manera que si dóna resposta al problema que s’intenta resoldre, semblés que no hi ha necessitat de buscar una altra.

Per montseherrera.com / ACPG – Redacció

TOTES LES NOTÍCIES