Les reaccions a l’actual desencís i conformisme de la societat es limiten a crítiqueque serveixen de ben poc, al no estar acompanyades de les necessàries accions constructivess i protestes,  i positives, per promoure canvis socials, que requereixen el necessari recolzament del pensament crític, imprescindible per fer possibles aquests canvis. La manca d’aquest pensament és determinant en la realització d’aquestes activitats, que no es fan per no tenir de pensar o bé no es vol pensar per no haver de fer-les.

Tot això en el supòsit que aquest pensament sigui assequible a la majoria de la societat, que no és el cas, la qual cosa converteix a la capacitat de pensar i raonar en una assignatura pendent, quin aprenentatge requereix un gran esforç intel·lectual, que molta gent no està disposada a fer, ja sigui per la seva gran dificultat, perque no se l’hi a ensenyat a fer-ho o per la influència negativa dels grans mitjans de comunicació, que tenen com objectiu promoure que la gent no pensi, per evitar posar en evidència el desgavell d’un sistema capitalista, totalment obsolet, que en la seva etapa final crea més problemes que solucions.

El psicòleg Ken Wilber afirma que la principal desigualtat en la societat actual, no és la gran diferència entre pobres i rics, si no la produïda en la capacitat intel·lectual per pensar, que fins a cert punt, hauria d’obligar a les persones pensants, a haver de liderar els canvis socials, imprescindibles i necessaris en una societat anomenada del coneixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada