Exótico Hotel Marigold. John Madden. GB. 2012.

L’argument:

Un grup de gent gran anglesa decideix gaudir de la seva jubilació en un hotel de Bangalore, una exòtica població de l’Índia. Aviat, però, les diferències culturals, la nostàlgia i les ganes de començar de nou despertaran les seves vides.

La dada:

Dues de les estrelles de la funció, Maggie Smith i Penelope Wilton, tot i només compartir una sola escena a la cinta, ja es coneixen. Són companyes –i rivals- a la sèrie britànica Downton Abbey.

Diagnòstic:

Una història ambientada en aquell punt en que la tercera edat es pot convertir en un camí cap al final o un nou inici. Amb aquest plantejament podríem estar davant d’un producte gris, menor, sense gràcia i, potser, una mica massa d’autoajuda si no fos per uns quants elements que converteixen ‘El exótico Hotel Marigold’ en un entreteniment de qualitat. El principal punt a favor d’aquesta història -a més de l’ambientació- que John Madden roda sense filigranes i amb correcció, és el repartiment. Un grup d’actors veterans de l’escena anglesa que farien interessant la guia telefònica, donen vida a aquests personatges que busquen un nou horitzó per a les seves vides. Tot i utilitzar el xoc de cultures com a motor dels seus tocs d’humor i acabar pecant d’un punt de vista massa ‘colonial’, la pel·lícula funciona molt bé quan més transformació pateixen els personatges en el seu nou entorn. Funcionen, especialment, per exemple, el canvi radical de creences de Maggie Smith, la nova vida de Judi Dench o el compte pendent de Tom Wilkinson. A l’altra cara de la moneda, el jove natiu que vol triomfar, tot i la seva tradició familiar, és un personatge que ja hem vist massa vegades.

Tot i això, un bon producte que diverteix i commou provocant les gotes justes de reflexió.

Per Albert R. Dot / El Tot Mataró i Maresme · Cugat Comas