L’experiència de la vida serveix per tenir clar el fet, de que no passa res de nou sota el sol. Aquest convenciment genera passivitat, sobretot pels homes, que durant la seva vida professional han fet del seu treball una forma de vida, que els hi tanca les portes a qualsevol altra nova activitat. Per a les dones és diferent, sobretot per a les mestresses de casa, les quals acostumen a patir l’efecte del niu buit, quan els seus fills marxen de casa i la deixen buida. Aquestes dones alliberades de les càrregues maternals, es converteixen en actives i volen aprofitar el temps passat, realitzant noves activitats, fora de casa, que per a elles suposin aventures i l’al·licient d’afrontar novetats desconegudes..

En el món sènior es normal trobar homes passius que diuen no tenir ganes de fer res, que mandrosos volen viure sense cap tipus de preocupació i dones més actives, desitjant fer coses noves, trobant-se frenades per no saber-ne. Resumint podríem dir que els homes “no volen” i les dones “no saben”. Caldria trobar noves activitats la realització de les quals suposi obrir noves portes i nous camins, abans no recorreguts, que suposin assumir riscos i superar reptes que generin il•lusió i curiositat. Precisament el Moviment Sènior pot representar una gran oportunitat per fer possible una societat per a totes les edats, quin lideratge forçosament l’hauran d’assumir persones sèniors, tant homes com dones, valentes i agosarades amb una gran vitalitat per donar qualitat de vida als anys.