Celebrar la Pasqua, creure en Crist, és creure en la Vida, ja que seguim Aquell que va dir “Jo he vingut perquè tinguin vida i vida abundant!” (Jo 10,10). I acollir la seva vida ens ha de portar a ser defensors de tota vida.

Avui a moltes parts d’Occident se senten veus que clamen per la vida i la seva defensa! No és un interès només per les espècies animals amenaçades, sinó sobretot per la vida humana. Són molts els qui comencen a obrir els ulls i s’adonen que la “cultura de la mort” (Joan Pau II) s’ha convertit en una greu amenaça per a tothom. Un cop més, la veu de l’Església, com una crida en nom dels febles, ha resultat profètica. En les últimes dècades la defensa que l’Església ha fet de la vida ha estat àrdua però valenta: defensora de la vida i la dignitat de les persones, des de la concepció fins a la mort natural. Aquesta lluita va arrelant en la ment de molts homes i dones de bona voluntat a tot el món, i no només entre els cristians. En trobem alguns exemples com el del qui fou president del Consell de Ministres d’Itàlia, Mario Monti, qui va declarar recentment que produeix molta tristesa veure la destrucció d’Itàlia. Es referia en particular a l’alarmant disminució de la població. I va dir que en un país que no té fills es genera com una renúncia a mirar cap al futur. També Vladímir Putin, president de Rússia, en veure el dany que l’avortament ha produït a l’antiga Unió Soviètica, reclama ara que tota família tingui almenys tres fills. La taxa de natalitat actual a Rússia és d’un fill per família, i adverteix Putin que això porta cap a un punt mort. Un cop més, la paradoxa evangèlica és certa: qui dóna la vida la guanya i la viu a fons, i en canvi qui es tanca en l’egoisme, la perd (cf. Mc 8,35). Un país que no dóna vida, o que la suprimeix amb egoisme, que selecciona arbitràriament qui té dret a néixer i qui no, acaba per perdre’s.

Fa uns anys, Benet XVI va destacar la seriositat d’aquest “hivern demogràfic”. A Espanya tenim una de les natalitats més baixes i unes xifres d’avortaments altíssimes, amb més de 120.000 avortaments el 2011. Tot fa predir un futur demogràfic molt difícil. De fet, sense la forta immigració dels últims anys, el país ja hauria entrat en un estat de col•lapse. Els dirigents ¿s’adonaran que l’actiu més valuós d’una nació està en la seva gent, en els seus infants i joves? ¿Quan arribarà el moment en què cessi la matança i sigui reformada la legislació permissiva? Es tracta que l’actitud pro-vida es vagi expandint i cada vegada sigui més present en la consciència social. I hem de continuar animant i ajudant les famílies, especialment les dones, ajudant-les i fent-los costat, així com adoptar mesures econòmiques que aportin confiança.

Sentim la urgència de proclamar amb renovada convicció i energia “l’Evangeli de la família i de la vida”. Forma part del projecte de la nova evangelització. Hem d’entendre que l’opció per la vida és l’única porta vers un futur humà digne i decent, i el gran distintiu del cristians des de la Pasqua de Crist. Nosaltres som “diferents” del món egoista i relativista, però hem de ser uns convençuts defensors de la vida, en totes les seves fases i fins al final: en els ja concebuts i en els malalts i vellets; ajudar i estimar els qui promouen iniciatives de vida; lluitar per l’abolició de la pena de mort i de tota mena d’esclavituds; valorar i animar els matrimonis joves a acollir sense por i responsablement els fills i educar-los amb amor; i compartir solidàriament allò que tenim amb els qui tenen menys, com un compromís per la vida de tots