“Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu‑vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jo 15,9-12). Aquestes paraules de Jesús al sopar de comiat dels seus deixebles, quan els lliurava l’eucaristia, els rentava els peus, pregava llargament per la unitat i els donava “el manament nou” de l’amor, que és estimar “com Ell”, ens fa adonar que n’és de gran i profund l’amor del Senyor que es dóna del tot a la Creu, i que amb la seva Resurrecció inaugura una vida nova, feta d’amor pur i total; amor etern: “perdura eternament el seu amor!” (Sl 117,1). Podem estar certs que, només des de l’amor, entrarem en el dinamisme de la Pasqua, i només des de la mirada del deixeble estimat comprendrem que la passió, la creu i la resurrecció de Crist és el triomf definitiu de l’amor. L’amor existeix i ja no mor més…

Segur que des de la perspectiva de Jesús, la Pasqua és l’amor del Pare pel seu Fill Jesús, que no l’abandona a la mort, sinó que l’estima, està feliç del seu Fill, que l’ha obeït fent la seva voluntat per damunt de tot. “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Lc 3,22), deia la veu del cel. Ha començat un dinamisme nou d’amor, d’entrega i de servei. Per això les imatges de la Pasqua són el rentament dels peus, el pa repartit, la creu alçada que tot ho atreu, i el sepulcre buit que ens remet a una nova presència del Ressuscitat, que s’apareix i es reconeix a través de l’amor. “Simó, m’estimes? Pastura les meves ovelles!… Segueix-me!” (Jo 21,16.19).

I des de la perspectiva dels deixebles, la Pasqua és l’amor del Crist que els ve a buscar, se’ls apareix, els allibera de la por i els empeny a seguir-lo. Un amor que els omple de l’Esperit Sant, per fer-los apòstols seus, a pesar de les negacions i les desercions. Un amor que els purifica i els fa testimonis arreu de la terra, en totes les perifèries de la vida humana i de qualsevol frontera.

Encara és recent la signatura del Papa Francesc de la seva encíclica, “sobre la fraternitat i l’amistat social”, que comença amb l’expressió que St. Francesc d’Assís utilitzava per dirigir-se a tothom, “Fratelli tutti, germans tots”, i per invitar-los a estimar-se els uns als altres, més enllà del marc geogràfic, cultural i fins religiós propi. El Papa ens invita a repensar la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, a reflexionar sobre un nou somni de fraternitat, com a una única humanitat, a agermanar-se, a abaixar-se pel bé del germà, aprofundint la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37).

La Pasqua és el temps per a descobrir el fonament radical del l’amor, que no pot ser cap altre que el Misteri pasqual, la creu i la resurrecció del Senyor. Del costat de Crist crucificat, ha nascut la nova humanitat, i això demana no dividir-se en faccions o grups de poder i cultivar la cura del germà. Hem de retrobar l’amistat social en les relacions humanes. Des de Jesús, proposem-nos viure el “miracle de la bondat” que tot ho transforma.