Palmira Jaquetti, a la recerca de cançons populars

Palmira Jaquetti
Palmira Jaquetti

Palmira Jaquetti va ser escriptora, poetessa, compositora, folklorista, pedagoga, recercadora científica i, sobretot, una dona amb una gran capacitat d’observació i sensibilitat envers el patrimoni immaterial. Durant les dècades de 1920 i 1930, va viatjar per desenes de pobles i comarques del nord de Catalunya recollint més de deu mil cançons i documentant el patrimoni i la memòria musical. Ara, l’exposició ‘Llum a l’ànima’, al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, vol reivindicar la figura de Jaquetti i la seva valuosa aportació, l’any en què es commemora el 125è aniversari del seu naixement.

En la seva tasca Palmira Jaquetti va tenir dos factors en contra seu: primer, el seu camp d’estudi, el folklore i la literatura oral, unes disciplines que durant molt temps han estat menystingudes davant altres disciplines, i després, el fet de ser una dona en un context dominat pels homes. Ella representa, segons recordava la comissària de l’Any Palmira Jacquetti, Carme Oriol, “un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país”.

 

Una dona pionera

Jaquetti va ser escriptora i traductora, va donar classes a Barcelona i a Reus, i va treballar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison. A Catalunya, fou la primera dona que es va dedicar a la recerca de la cançó popular catalana, al costat d’altres dones pioneres com Maria Carbó i Mercè Porta. Va ser entre els anys 1925 i 1940, en les anomenades missions de recerca, per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en les que va registrar més de 10.000 cançons, sobretot de la Vall d’Aran, Andorra i la Seu d’Urgell.

A més de documentar la lletra i la partitura de les cançons, Jaquetti va aportar unes memòries de viatges molt riques, on parla dels costums, de la natura, de la gastronomia i de tot allò que es feia durant les missions… Són descripcions que traspuen la seva gran capacitat d’observació i sensibilitat, i són un testimoni directe de les realitats socials i culturals dels anys vint i trenta del segle XX.

 

L’exposició ‘Llum a l’ànima’

Reivindicar la seva figura i la tasca, força desconeguda, és l’objectiu de l’exposició que ha preparat la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb la col·laboració del Museu de la Mediterrània i la Diputació de Girona. Joaquim Manyós, responsable de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i membre de la comissió organitzadora, explica que “la mostra pretén donar una visió polièdrica de la seva activitat”, i per això s’ha estructurat en cinc grans blocs temàtics: Els orígens familiars i l’anhel d’aprendre; Entregada a una professió: la docència; L’amor per les cançons populars. L’aportació folklòrica i etnogràfica; Un esperit lliure. La força de la creació, i finalment El compromís amb la Vall d’Aran.

La mostra inclourà altres seccions, dedicades per exemple, a la seva condició de dona. I és que en el seu treball de camp, Jaquetti, que era noia, jove i soltera, va patir molts cops la incomprensió, la malfiança i el menyspreu de la gent. Per això, Manyós destaca la personalitat de la folklorista, “vital, valenta i lluitadora”, i la seva capacitat “d’afrontar les adversitats individuals i col·lectives de l’època, i de fer-se un lloc, mai prou reconegut, en un context social, intel·lectual i creatiu dominat pels homes”.

La mostra es podrà visitar al Museu fins a principis de febrer del 2021 i després viatjarà a Barcelona, la Vall d’Aran i Ripoll, i a altres llocs relacionats amb Jaquetti.

Ens de Comunicació

TOTES LES NOTÍCIES