Com més hi penso, més m’adono de les lliçons que hauríem d’aprendre de la cuina, i sobretot de la taula, oriental. Amb la moda del menjar xinès, qui més qui menys ha fet mofa, des de la seva manca d’habilitat, dels palets. Sense adonar-se de les moltes ensenyances que el seu ús ens dóna.

Perquè d’entrada, com m’explicava un restaurador xinès dels primers que es van establir a Barcelona, la taula oriental no vol saber res de ganivets i forquilles, estris punxants i, per tant, tinguts per bàrbars en aquella cultura. La taula és, per definició, un espai de pau i harmonia. I cal respectar-lo. D’aquí els palets i la cullera.

Però la taula oriental és també un espai d’higiene. Els palets son personals, intransferibles i útils per una única menjada. Una prevenció sanitària que a casa nostra només compleix la forquilla de fusta de remenar les angules, que es trenca un cop consumit el plat. Uns hàbits higiènics, els orientals, que es reforcen amb la presentació dels aliments en bols individuals (en especial l’arròs) per evitar la divertida però poc higiènica forma de menjar la cassola o la paella en comunitat.

No acaben aquí les lliçons dels palets. Un parell de palets no permet aquelles mossades gegantines de productes punxats a la forquilla. Aquí cal acceptar les limitacions de quantitat que forma i maneig ens imposen i, per tant, tan si com no, cal menjar pausadament.

A més (val a dir que ajudat per la presentació trossejada a mida de boca dels ingredients) els palets no permeten maltractar els aliments esmicolant-los i matxucant-los. Aquest és un privilegi que, segons els orientals, només té l’expert que oficia la cerimònia. El cuiner.

I fins i tot, posats a filar prim, l’ús dels palets encara ens dona una darrera lliçó. Doble. Per un costat perquè no permet aquella imatge del comensal punxant amb la forquilla sense mirar. La taula oriental demana atenció cap al que es menja. Per l’altra, perquè obliga al comensal a fer una petita reverència, molt significativa, per dur el menjar fins a la boca. Molt diferent de la forquilla pujant a la boca del gentleman britànic que manté el cap dret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada