Òscar Ribas creu que en una primera etapa l’obertura econòmica ha de ser selectiva i aportar valor afegit

L’excap de Govern, Òscar Ribas, creu que l’obertura a la inversió estrangera, en una primera etapa, s’ha de fer amb cura ‘de forma selectiva, que aporti valor afegit i creï riquesa’. Segons Ribas, les empreses que vinguin al país ‘han d’aportar alguna cosa més que capital’. Aquest proper 8 de gener es compleixen trenta anys des que Òscar Ribas va ser elegit primer cap de Govern d’Andorra. Òscar Ribas ha explicat que els horitzons polítics que es va marcar quan va entrar ‘els havia situat a vuit anys vista’. La realitat és que trenta anys després dels quatre grans objectius només n’hi ha un aprovat i que ara ningú discuteix, la Constitució. Els altres tres -reforma fiscal, relacions amb Europa i diversificació econòmica- encara es troben en el debat polític.

El 8 de gener del 1982, Òscar Ribas va ser elegit com a primer cap de Govern d’Andorra. Trenta anys després, l’exmandatari afirma que els horitzons polítics que aleshores ‘tenia clars i segueixo tenint clars’ són els mateixos. Amb l’excepció de la Constitució aprovada el 1993, els altres tres objectius encara pendents i vius en el debat polític són el marc fiscal, les relacions amb Europa i la diversificació de l’economia.

‘Aleshores, l’horitzó en el tempo jo el veia a vuit anys… i n’han passat trenta!’ s’exclama. No fa cap retret a ningú, ni cap crítica a cap Govern, però afirma que ‘en lloc de trenta anys n’haguessin pogut ser quinze’; i es fa una autocrítica afirmant que ‘potser no em vaig saber explicar bé’.

Malgrat tot, Ribas considera que s’està avançant ‘però el problema és que hem perdut massa temps’ i alerta que fins que no passin entre 10 i 20 anys no es notaran els efectes de la consolidació del nou marc fiscal.

Ribas assegura que aquesta ha de ser una primera condició: ‘perquè vinguin empreses estrangeres serioses hem de tenir un marc fiscal consolidat, i per això necessitem deu anys com a mínim’, ja que ‘els hem de donar una seguretat empresarial i unes garanties jurídiques’ que només s’assoleixen amb el temps.

Sobre la tipologia d’empreses que han de venir a Andorra, l’excap de Govern ho té clar. Creu que l’obertura a la inversió estrangera, en una primera etapa que quantifica en vint anys, no ha de ser total, sinó que ‘s’ha de fer de forma selectiva, però no per sectors’, en el que defineix com ‘obertura qualificada’. Especifica que ‘s’ha d’obrir a empreses que aportin valor afegit, que creïn riquesa, pocs llocs de treball i que aportin alguna cosa més que capital’.

Ribas opina que si es fa una obertura de forma indiscriminada ‘correm el risc que vinguin aquí empreses que no ens aportin res, que només vinguin pel mercat interior i, per tant, poc aportin a l’Estat, ja que l’única cosa que faran serà dividir el mercat’.

Creu, a més, que ‘per a una diversificació no calen mil empreses, sinó que amb cinc o sis en tenim prou’. I alerta de la necessitat d’evitar grans empreses que ofereixen molts llocs de treball, perquè quan no li sigui rendible la seva estada a Andorra i marxi ‘et deixa mil treballadors sense feina, i això més que una solució és un problema’.

Sobre l’actual context de crisi, Òscar Ribas diu que ‘a l’economia andorrana patim massa de pessimisme’, i assegura que malgrat ‘la crisi profunda i que hi ha sectors en crisi, estem menys en crisi que els països veïns’. Ho justifica dient que la nostra ‘és una petita economia i, per tant, més fàcil de gestionar’.

A més, l’excap de Govern considera que per aconseguir tot això cal estabilitat institucional i concertació política. En aquest sentit creu que el Govern actual és el que s’acosta més al model de concertació que defensa perquè ‘hi ha una composició mixta’ amb gent provinent de diferents ideologies, des de socialdemòcrates a centredreta, i recorda que aquest va ser el model de Govern que ell va fer.

Amb aquesta afirmació, Òscar Ribas diferencia molt el que són les ideologies de cada persona amb els partits politics. I remarca que ‘en un país petit les grans ideologies de partit compten molt poc, en els grans països els partits es justifiquen perquè no es coneixen la gent. Aquí com es ve demostrant la gent vota persones’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *