Dins el cicle “Onca basic” que s’havia iniciat el dia 18 de maig al Ciam i al Museu d’Areny Plandolit respectivament, dissabte passat va actuar el grup “Barrockers” aquesta vegada a la Farga Rossell, on es va poder assaborir una vetllada musical especialment captivadora.

La sàvia combinació de la guitarra elèctrica de l’Oriol Vilella amb els dos violins i els teclats interpretant conjuntament diverses versions de música clàssica i antiga. Un projecte ideat pel violinista Josep Martínez que ha tingut el suport dels integrants del grup, Oriol Vilella (guitarra elèctrica), Jordi Planelles, (violí), i Santiago Pereira (teclats), així com el suport del Ministeri de Cultura.

Martínez ha fet arranjaments que ell en denomina “versions”, de peces de música antiga i barroca, i ha estat capaç de transportar-nos al món de les danses del segle XVII i XVIII, des de “l’Ària sopra la Bergamasca” composta per Marco Ucellini ( 1603 – 1680) fins al conegut “Cànon” de Johann Pachelbel (1653 – 1706). Els acords del cànon es poden trobar en músiques modernes com en el famós “Ever for ever”. Al concert de « Barrockers », les progressions harmòniques del cànon, ens van conduir amb naturalitat pel passeig musical desitjat pels intèrprets.

Johann Pachelbel, nascut a Nürenberg, era un important compositor d’orgue alemany i va publicar el seu primer treball, un conjunt de variacions corals per a orgue, intitulat : « Musikalische Sterbens Gedanken » (Pensaments sobre la mort). Va conèixer la família Bach i fins i tot va ser professor de Johann Cristoph Friedrich Bach (1732- 1795) . En aquesta etapa va viure a la casa de Johann Christian Bach (1735 – 1782) ( ambdós musics són fills de Johann Sebastián Bach (1685 – 1750) que va tenir 11 fills ).

Entremig hem escoltat amb atenció la música d’una “Passacaglia” de Andrea Falconiero (1585 -1656). Del mateix compositor, “Barrockers” també ens va apropar les “Folies, dedicades a la Sra. Doña Tarolilla de Carillenos”. Les Folies són composicions detinades a interpretar-se caminant; en la seva harmonització hi intervé el baix continuo així com l’obstinato, sempre a la recerca de l’ambient de carrer, que també ens recorda les processons.

Les folies són d’origen portuguès i es ballaven per carnaval, era una dansa desinhibida que es ballava pels carrers en forma de rua, i que va donar lloc a les actuals rues de carnaval. En la versió dels joves músics andorrans, la guitarra elèctrica de l’Oriol Vilella va agafar el protagonisme, que progressivament va introduir als violins, en una certa alternança molt ben programada.

Després la música de “Batalla…”, on en realitat s’enfrontaven els dos violinistes, el propi Josep Martínez i Jordi Planelles. Semblava una música teatral inspirada sens dubte en una lluita d’espases, però, el cert és que a la peça versionada per Martínez, s’hi escoltaren fins i tot el sons musicals d’aquelles espases imaginaries.

Seguidament hom va gaudir de “La Folia” d’Arcangelo Corelli (1653 – 1713). D’aquest compositor s’ha de destacar, que és un dels millors representants del barroc italià, i la seva tècnica violinística té encara, avui dia, una gran vigència pedagògica.

“Barrockers” van continuar amb la Sonata “La Castella”del també compositor italià, Giovanni Antonio Pandolfi (1630 – 1670). Nascut a la Toscana i mort a Madrid, és el màxim exponent de l’anomenat “Stilus phantasticus”.

A continuació, el violinista i autor del projecte “Barrockers”, va parlar de “l’Estilus Fantasticus” com un moviment musical del segle XVII que va aportar innovacions en els estils compositius i també interpretatius. Una etapa d’investigació musical que va propiciar la transició de la música essencialment vocal i coral, que progressivament va cedir el seu protagonisme a la música instrumental. Sempre a la recerca d’efectes sonors que trenquessin amb els sons populars anteriors. Aleshores, es va iniciar una certa improvisació creativa, que donaria pas a un nou segle. Aquesta etapa coincideix amb el desenvolupament del barroc (1600 – 1750). Època i estil amb el qual s’han identificat plenament els músics andorrans, que han adoptat el nom de “Barrokers”.

Una altra de les músiques de dansa que van interpretar amb èxit els joves músics a la Farga Rossell, va ser la “Chacona” en aquest cas composta per l’italià Mauricio Cazzati (1616 – 1678).

“La Chacona” és una dansa que l’han musicada diferents compositors, el seu origen cal cercar-lo en les danses dels indians. Hi havia la versió popular i la versió culta, entre aquestes últimes, la més coneguda és la de Johann Sebastián Bach (1685-1750).

La versió que ens han ofert el grup “Barrockers” ens ha permès sentir la dansa molt propera i el públic ha sabut premiar els intèrprets amb constants aplaudiments.

La guitarra de l’Oriol Vilella s’agermanava especialment amb els violins que li van ser fidels tot el temps del concert. Tanmateix la participació del “baix continu” ens portava fins i tot reminiscències medievals, en un entorn propici com la Farga Rosell, on encara ressona el martinet, talment com un “baix continu” a través dels temps.

El públic va demanar un bis final i “Barrockers” van oferir la seva versió de la dansa “La bergamasca” que ja havia sonat al començament del concert, però ara hi havia una certa improvisació volguda i creativa, que el públic va saber valorar molt positivament.

La propera cita dels concerts “Onca basic” està prevista pel dissabte dia 6 de juliol, a l’Església romànica de Santa Coloma (segle XI), amb la veu inconfusible dels violoncels (el so més proper a la veu humana), que tocaran el grup “Sandaran Chello Quartet”. Nova recomanació per a tots els melòmans!