En la sessió del Consell de Comú d’Ordino ,el cònsol major ha parlat de l’Hotel Casamanya com un dels pocs projectes pendents de la legislatura, sobre el que no s’ha deixat mai de treballar. “Tot i que es tracta d’un bé i una propietat del Quart, el considerem un problema de parròquia i estem treballant per aportar-hi una solució”, ha indicat Mortés que confia tenir una proposta definitiva el 2022.
L’afirmació ha estat la resposta a la intervenció de la consellera de la minoria Sandra Tudó, que ha considerat prioritari trobar una solució tan aviat com es pugui per recuperar aquest edifici emblemàtic de la parròquia. Tudó s’ha mostrat contrària a l’edició d’un recull en paper del primer any de l’informatiu dígit a ‘l’Ordino és viu’, pensat per arribar a la població que no utilitza les eines digitals. Per últim, ha qüestionat també l’estudi diagnòstic de l’estat actual de l’aparcament d’Arcalís, en enfront de riscos naturals. Tudó considera que hi ha massa diferència entre els dos pressupostos que s’han recollit -un de 38.000 euros i l’altre de 19.000 aproximadament- per poder decidir quin és l’adequat. Així mateix, considera que el cost d’aquest estudi s’hauria d’incloure en la concessió de l’estació de muntanya i no assumir-ho completament des del Comú d’Ordino.
Durant la compareixença als mitjans, el cònsol ha confirmat que a Ordino ja s’ha posat en marxa una campanya de control de velocitat amb la instal·lació de radars mòbils. L’objectiu és reduir la velocitat dels vehicles i conscienciar la població, i ha sigut una demanda expressa de la corporació a la taula de mobilitat, segons ha explicat el cònsol major. La vigilància es farà al llarg de la CG-3, d’Ordino a Arcalís, tot i que també podrà haver-hi radars a l’entrada i la sortida d’Ordino. El reforç de controls es farà extensiu a tot el país, segons ha explicat Mortés.
D’altra banda, en un altre punt de l’ordre del dia, Tudó ha criticat que el Comú elabori un anuari amb un recull de les notícies de la parròquia i ho ha qualificat de “propaganda”. Al seu parer, s’ha d’informar quan passen les coses i no un any després. Igualment, ha valorat que si és per afavorir que la informació arribi a aquelles persones que tenen dificultats en els entorns digitals, es podrien trobar altres solucions més eficients que no pas l’escollida, i si s’ha de fer en format físic, es podria abaratir fent servir un paper més prim, menys color, fent-ho arribar només a les bústies de la gent que ho mirarà, etcètera.
