Tot i el nombre reduït de cantaires -molts han aprofitat el bon temps per marxar de vacances fora del Principat- la Coral Casamanya i la resta de caramellaires no han faltat un any més a la cita a la plaça Major d’Ordino i han ofert un repertori de quatre obres: una sardana, dos valsos i l’himne nacional, com ha explicat el seu director, Josep Puig. Desenes de visitants s’han aplegat al migdia als carrers d’Ordino per assistir a la tradició juntament amb els ordinencs. La cònsol menor de la parròquia, Consol Naudi, ha celebrat que “tenim molts visitants, tant a la plaça com a les pistes, amb una forta afluència de gent”. Naudi ha recordat que a Ordino les Caramelles han estat tradició de fa molt de temps i que, des que es van recuperar el 2002, “tant si hi ha gent com no, s’han de mantenir”.
Ordino intenta “compatibilitzar la modernitat amb la cultura [tradicional]” ha explicat Naudi, que ha insistit que “tot ajuda a promocionar la parròquia”. La cantada de Caramelles d’aquest diumenge ha estat un clar exemple, els cantaires han començat a la plaça Major, on han interpretat Torroella vila vella, dos valsos -entre ells Primavera Ordinenca-, i l’himne nacional, El Gran Carlemany, per, després, recórrer el poble demanant els dons.
Una tradició, que segons Puig, es remunta al segle XIX, tot i que ara ja no són els homes únicament els que canten a les dones per celebrar l’arribada de la primavera, i les donacions ja no són ous, sinó menjar i diners -que ajuden a la coral a finançar-se. “Són cants a la primavera”, ha recordat Puig, recordant que la tradició és aliena a la celebració del Diumenge de Resurrecció. El director insisteix que “hem d’intentar que sigui més gran encara, i una de les bases són els nens, que ho han d’anar vivint i sobretot també treballar amb els grans, perquè és una forma de relació entre diferents generacions”.
Precisament, entre els caramellaires, conviuen nenes com la Núria Sinfreu, que acaba de fer nou anys, amb dones com la Crisitna Montolío, de 65. Totes dues coneixen bé la tradició -“un cant popular dels Països Catalans”, explica Sinfreu- i s’ho passen bé participant-hi. De fet, Sinfreu reconeix que continua fent-ho -va començar amb quatre o cinc anys- perquè “m’agraden les coses antigues, les caramelles són cants tradicionals que es feien fa molts anys, passem per tot el poble i anem cantant a les cases i als restaurants, m’ho passo molt bé perquè ja fa bastants anys que els conec”.
Per la seva banda, Montolío explica que la tradició és “patrimoni” i que, tot i que molts marxen de vacances aprofitant l’arribada de la primavera i les festes de Setmana Santa, “procurem ser els màxims possibles perquè no es perdi i arrossegar a la canalla perquè continuï, perquè nosaltres ens anem fent grans i arribarà un moment que ja no ho podrem fer”.
(Text i foto: ANA)
