Ordenació territorial

La societat actual es caracteritza per la seva complexitat, el tractament de la qual requereix estructures organitzatives horitzontals amb pocs nivells jeràrquics, relacionades amb estructures en xarxa. En l’actualitat tenim sis nivells d’organitzacions polítiques: 1.- Unió Europea, 2.- Espanya, 3.- Catalunya, 4.- Diputació o Vegueria, 5.- Comarca, 6.- Municipi. Fora dels nivells bàsics, el local que correspon al Municipi i el global a la UE, és obvi que en sobren varis.

Un d’ells, el comarcal, podria ser vàlid en l’àmbit cultural, però no com una administració més, només justificada pels interessos econòmics dels seus membres, tots ells càrrecs electes dels diferents municipis de cada comarca, que no perceben un salari per la seva tasca al consell, sinó que cobren dietes per assistència als plens i òrgans de govern, la qual cosa suposa un gran dispendi econòmic, totalment prescindible, que no es correspon amb la seva rendibilitat política i social.

És per això, que els invents comarcals, ideats a principis del segle passat, en aquests moments no serveixen. Altres invents negatius, encara no experimentats, com el de les Vegueries són més que dubtosos. En canvi l’experiència de serveis mancomunats municipals, constituïts com a xarxa de municipis, que s’apleguen per gestionar algunes de les seves activitats de forma comunitària. Es pot considerar positiva i desitjable. Si volem un país modern tinguem en compte les necessitats reals i no polítiques que requereix el bon funcionament de la nostra societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.