Oposicions docents fraudulentes. Un supòsit pràctic molt ambigu

Aquest abril milers d’aspirants passaran unes oposicions per accedir al cos de professors de secundària. Molts d’ells van bojos intentant entendre el “supòsit pràctic” que el Departament, i per primer cop a la història, els vol exigir en la primera part de l’oposició. De fet, i en aquest primer exercici, i per llei, els candidats sols han de demostrar els seus coneixements en l’especialitat. Així de clar ho exigeix el decret d’accés al funcionaris públics i fer-ho a l’inrevés és contravenir la norma i l’ordre lògic de l’ensenyament.

Per tant primer cal saber molt què ensenyar i després saber com fer saber als alumnes. Doncs bé, el Departament d’Ensenyament, i amb aquest ambigu supòsit pràctic en la primera part, està invertit les coses de manera innegable i clara erosionant els drets de l’opositor. A més aquest confús supòsit pràctic val un setanta per cent de la nota en detriment de sols el trenta per cent que valdran els coneixements. És a dir, on per llei s’havien d’avaluar els coneixements de l’aspirant ara se l’examinarà de mètodes important poc el que sàpiga en ciències, història o llengües.

Aquest error legal del Departament podria permetre que milers de candidats sol·licitin impugnar aquestes oposicions. Per a una Catalunya sobirana i de qualitat educativa, ens calen unes oposicions clares, justes i exigents a nivell del que han de saber els nostres docents. Fer-ho a l’inrevés fora com si exigim que els cirurgians sàpiguen molt bé com clavar un bisturí però sense cap coneixement d’anatomia humana. No s’estranyi si en el futur l’operen d’apèndix quan sols va anar al metge per mal de queixal. Pregunti aleshores al facultatiu si el van examinar més de supòsits pràctics que de coneixements.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *