El panorama amb el qual actualment es troben les ONG és realment funest. Prenguem el cas de Catalunya per exemple. El pressupost per a ajudes a ONG, atorgat des de l’Agència Catalana de Cooperació, s’ha vist reduït des de 2010 en ni més ni menys proporció d’un 90 per cent. A més d’això cal afegir la situació d’impagaments per part dels organismes públics, 16 milions d’euros, amb els que les organitzacions no governamentals es troben. Ja no es tracta només de la impossibilitat de dur a terme campanyes d’ajuda social, es tracta de pagar als empleats.

Davant d’aquest panorama, les donacions són probablement l’única via d’escapament que les ONG tenen. No obstant això en aquest aspecte també hi ha una gran carestia.

És per aquest motiu que les ONG han hagut d’optimitzar els seus recursos i sobretot, la seva forma d’arribar a un públic una mica fastiguejat dels joves amb carpeta en mà que capten socis. D’aquesta manera les tecnologies 2.0 i la xarxa s’han convertit en el gran aliat de les organitzacions no governamentals.

Els casos d’Unicef​​, Intermón, The South Face o Càritas són representatius en aquest sentit. La primera fidelitza socis mitjançant campanyes basades en tots els suports possibles actualment disponibles. Intermón empra a més dels ja citats promotors a peu de carrer, mètodes de viralitat en línia i adaptació als donants i la seva situació. Per la seva banda The South Face se centra en les xarxes socials i en campanyes puntuals d’impacte local. Finalment en el cas de Càritas, veiem una profunda utilització de les NNTT amb la utilització d’aplicacions per a mòbils de captar clients i sensibilització.

Per Tecnonews / ACPG – Redacció (1874 caracters)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada