Observar, però sense jutjar

Roser Rodríguez Jerez

Cadascú de nosaltres tenim els nostres costums i les nostres manies i, normalment, sobretot els costums, provenen de l’educació que ens hagin donat i com ens hagin ensenyat, mentre que les manies, per contra, són molt més personalitzades, ens surten de dins. Hem de respectar tothom, tant amb els seus costums com amb les seves manies perquè la realitat és que no hi ha una veritat absoluta per la qual ens puguem guiar, excepte el respecte pel proïsme que ens envolta.

Crec que hem de transformar la nostra manera de mirar, aprendre a veure les coses de manera diferent, ser capaços d’observar les coses sense jutjar-les ni avaluar-les. Observar i mirar com si miréssim per l’objectiu d’una càmera de vídeo, escoltar com si ho féssim amb una gravadora d’àudio.

Observar sense jutjar les persones o les situacions no és gens fàcil. Estem molt acostumats a emetre judicis sobre allò que veiem. El pitjor de tot és que a l’hora d’emetre els judicis ens separem de les persones, de vegades amb la possibilitat de no retorn.

Creieu que és realment necessari jutjar? Potser observant aprendrem molt més que amb el judici. Observar les coses, les persones, sempre ens permetrà aprendre; però, el judici, no. Perquè ho emetem i res de nou arriba a la nostra vida, a més d’influir davant de les persones o les situacions.

T’has assegut a observar alguna vegada, simplement observar, una persona sense jutjar-la? Veure-la des de lluny, deixant que la curiositat et permeti continuar observant, aprenent, valorant i deixar que aquesta mateixa realitat et parli de tu més que no pas d’ella?

Comprendre sense jutjar és difícil però no impossible. En assumptes humans, el jutjar impedeix entendre el punt de vista de l’altre. Si volem aconseguir-ho ho hem de fer sense judicis i, si aquest és imprescindible, s’ha de fer només després d’haver comprès, no abans, i sempre sobre la conducta, no de l’ésser; és a dir, sobre allò que l’altre fa i no sobre allò que ÉS.

Hem de desprendre’ns de tant judici, tant a nosaltres mateixos com pel que ens envolta.

Conclusió, si volem aconseguir el canvi necessitem aprendre d’aquests coneixements, no hem de jutjar ningú, per a tenir i aconseguir una vida feliç.

[do_widget id=category-posts-pro-64]