Tots i cadascun de nosaltres sabem quines són les obligacions i deures en el nostre lloc de treball. Aquests han estat creats per a quan no s’entenen treballadors i cúpula directiva. Però també cal dir que és molt mesquí abanderar aquests drets a la part opositora si aquesta ha fet i mirat sempre pel bé de l’altra. És igual si parlem de caps o treballadors. Perquè existeixin els 2 deu primer existir una empresa. Sense empresa no existeixen ni caps ni treballadors.

El rancor moltes vegades prefereix tancar una empresa a dialogar. Com si fos tan fàcil trobar avui dia treball del que un ha estudiat o per al qual un s’ha preparat. Si estàs treballant d’allò que t’agrada. Si t’agrada allò que fas. Valora aquestes coses abans de tancar les portes al diàleg o plantejar-te forçar el tancament d’una empresa. El diàleg i la bona voluntat sempre arribarà més lluny que quedar-se sense res.

Forçar posicions no és bo per a ningú. Per res del món dic que la gent renunciï als seus drets, ni a les seves obligacions, ni als seus deures. Simplement dic que a vegades amb diàleg i voluntat es poden solucionar molt millor les coses. Perquè una vegada trencat, tot passa a ser un record. Desgraciadament solem enyorar el que hem perdut. Crec que val la pena reflexionar sobre aquest tema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada