La piragüista urgellenca, subcampiona d’Europa en categoria C1 sub23, Núria Vilarrubla, ha llegit aquest vespre el pregó de Festa Major de la Seu d’Urgell 2014 des del balcó de l’Ajuntament. Vilarrubla, acompanyada per l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i la regidora de Festes i Tradicions, Meritxell Planes, ha fet un al·legat a favor a la feina ben feta i a treballar per aconseguir els objectius que un es proposa: “a la vida real no existeixen superherois”.
La jove palista nascuda i resident a la Seu d’Urgell ha remarcat en el seu pregó que per a ella l’important, tant a la vida com en el món de l’esport, és el camí que es recórrer per aconseguir un resultat i no el resultat final. “Els resultats, per mi, no són el premi sinó que el premi és com els visquis, com treballis fins a arribar-hi i després de fer-ho”, ha remarcat Vilarrubla.
I aquest esperit de vida, la Núria Vilarrubla ho ha volgut extrapolar a com celebra r la nostra Festa Major. “L’important, segurament, no serà què haurem fet sinó com ho haurem viscut i amb qui”.
50 anys de piragüisme a la Seu d’Urgell
Vilarrubla, formada esportivament a les aigües del Parc Olímpic del Segre en el sí del Cadí Canoe-Kayak, ha assenyalat que ella forma part “d’aquest jovent fresc, fort, ambiciós i amb molt per fer en el nostre futur” que hi ha a la Seu d’Urgell. La piragüista ha fet una menció especial a la seva família i “a uns molt bons models esportius i grans entrenadors, tots ells d’aquesta ciutat”.
La Núria Vilarrubla ha volgut recordar als impulsors del piragüisme que precisament enguany es commemoren els 50 anys dels inicis d’aquest esport. “Si sóc aquí és principalment gràcies a ells”.
La Seu, marc excepcional per practicar esport
Per la Núria Vilarrubla l’esport és per a ella el vehicle “per viure i sobreviure dins i fora de l’aigua”. Al respecte, la palista ha afegit que “la Seu és un marc excepcional per créixer aprofitant els recursos naturals i els espais esportius que ens envolten”.
Per la seva part, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha agraït la feina que porten a terme moltes persones, tant des de la regidoria de Festes i Tradicions com per la Comissió de Festes, la Coordinadora de Casetes, entre d’altres entitats i persones, per tal que la Festa Major sigui un èxit.
Respecte haver escollit a la Núria Vilarrubla com a pregonera d’enguany, Batalla ha destacat que “hem volgut que l’esport fos el protagonista del pregó d’enguany; era difícil triar una sola persona, perquè n’hi ha moltes que haurien pogut ser pregoneres; finalment ens hem decidit per la Núria, per allò que representa i perquè aquest any coincideix amb el 50è aniversari del Club Cadí Canoë-Kayak”.
Videoclip “Vine a la Seu”
Tot just després de la lectura del pregó de Festa Major, els nombrosos urgellencs i urgellenques i visitants que s’han donat cita a la plaça dels Oms de la Seu han pogut veure el videoclip participatiu de la cançó ”Vine a la Seu” del cantant Patxi Leiva.
El vídeo s’ha confeccionat a través de les diverses gravacions realitzades en llocs emblemàtics de la ciutat protagonitzades pel mateix Patxi Leiva, així com per ciutadans urgellencs, tots ells ballant ballant al ritme d’aquesta cançó.
En aquest enllaç us podeu baixar el videoclip: https://www.youtube.com/watch?v=CG_nvDB79W4
Text íntegre del pregó de Núria Vilarrubla
Molt bona nit a tots i totes. Primer de tot, m’agradaria agrair amb sinceritat que des de l’Ajuntament i l’alcaldia s’hagi pensat en mi per fer el pregó d’aquesta Festa Major.
Bé, qui diu agrair, diu maleir. I és que quina pressió. Us heu imaginat mai el que imposa aquesta plaça des d’aquí? Suor freda. Tensió. Fa dies que hi penso. Sento ressonar els altaveus al meu cap des de fa setmanes, mentre amics i companys em recordàveu que hauria de ser aquí dalt. Creieu-me que els instants previs a la sortida d’un mundial queden en no res estant aquí. Perdoneu la meva inexperiència.
I la responsabilitat que implica? Què puc dir a totes aquestes persones que tenen unes ganes boges de començar la festa? Bé, aviam, començar, començar… Quants dels aquí presents ja la vau fer ben grossa ahir a la cercavila infantil, al SeuRock o ballant al cap del passeig? Aquí a la Seu tenim tantes ganes de fer gresca que mai esperem al pregó.
Us convido que us imagineu com estava el dia que vaig rebre una trucada que em citava al despatx de l’Albert, l’alcalde, per tenir una reunió a les 5 de la tarda. Intriga i secretisme. Digne d’una sèrie televisiva.
Hi vaig arribar dos minuts abans de les cinc. Puntualitat (gràcies a un bon sprint amb bici). Just lligava el meu vehicle groc quan l’Albert aparcava el seu cotxe. Després d’una conversa de cortesia entre bons amics, fins a acomodar-nos al despatx, va caure la bomba. Imagineu la meva cara. No sabia si riure o aixecar-me corrent d’aquell sofà. Ara entenc perquè posen sofàs als despatxos de les autoritats: et deixen seure ben còmode perquè no t’escapis després de les notícies.
Deixant de banda les bromes i els meus nervis del moment, us proposo que reflexionem junts sobre la potestat de fer el pregó que avui m’han entregat.
Jo, com tants de vosaltres, tan sols em dedico a intentar fer la feina que he triat, tot i les moltes dificultats del moment, i a fer-la el millor possible. L’única diferència entre la meva feina i la del forner, l’electricista o la metgessa que avui té guàrdia, entre tants altres, és que en la nostra societat hem proporcionat poder mediàtic a l’esport. Apareixem sovint als mitjans quan les coses ens van mig bé i aconseguim resultats rellevants. I mil gràcies a la feina que fan els mitjans, sobretot els locals; sense ells esports petits com el nostre perdrien gran part del sentit. Però a la vida real no existeixen superherois. Jo tan sols treballo per aconseguir uns objectius, per créixer com a persona i per viure amb passió el dia a dia de la forma més feliç possible. I si a més puc emocionar algú altre, millor.
I és que els resultats, per mi, no són el premi. El premi és com els visquis. Com treballis fins a arribar-hi i després de fer-ho. Com gaudeixis de llevar-te aviat els diumenges per notar com l’aigua fresca (i gelada) et fa començar bé el dia. Com portis els bons amics a remar una tarda d’estiu. Com celebris amb bons dinars la tornada d’algun viatge llarg. Com somriguis amb els companys de batalla dia a dia. Com quedis amb ells per esmorzar entrepans sorpresa i agafar energia abans de les sessions matinals més dures. Com ens recuperem amb dieta estricta de croissants i xocolata. O com iniciem la Festa Major any rere any amb els bons sopars de Club. Per mi la clau està en el COM i AMB QUI i no el QUÈ de tot allò fet i per fer.
I aleshores, per què he acceptat ser avui aquí dalt?
No tinc pas un passat estel·lar, tot plegat duc a sobre uns 12 o 15 anys de raó i uns 5 o 6 competint internacionalment. La meva relació amb la Seu és clara: nascuda aquí, crescuda aquí i enganxada aquí i a les seves aigües (ara per ara).
Crec que si sóc aquí és perquè algú ha volgut canviar la mirada respecte al pregó i al pregoner o pregonera, en aquest cas. Algú ha volgut canviar el paradigma i valorar el present i l’actualitat. Ara estic de moda, però tranquils, també marxaré. De moment, però, no en tinc cap ganes. Algú ha volgut valorar el futur i la capacitat d’escriure’l que tenim tots i totes a les mans ara mateix.
És per aquest motiu que crec que sóc avui aquí dalt i pel qual em fa més il·lusió ser-hi. Som un jovent fresc, fort, ambiciós i amb molt per fer en el nostre futur. Però si tenim el futur a les mans és sobretot gràcies a un passat i a tot el que hem viscut.
Si sóc aquí és gràcies a una família que m’ha ajudat en tot moment (principal patrocinador durant molts anys). A uns amics i companys que em fan somriure dia a dia. I a aquells a qui, tot i ja no ser-hi, també ho aconsegueixen. A uns mestres d’escola i professors que han marcat la meva infància a la Seu. A uns bons monitors del casal d’estiu. I sobretot, a uns molt bons models esportius i grans entrenadors, tots ells d’aquesta ciutat. Sabeu tots de sobres qui sou, no cal que digui els vostres noms.
He crescut en un club esportiu que aquest any el tenim d’aniversari, al Cadí Canoë-Kayak. Fa 50 anys que el piragüisme és a la Seu. Gràcies als primers aventurers per embarcar-vos aleshores en aquesta aventura molla, freda i adrenalínica. Si sóc avui aquí és principalment gràcies a vosaltres.
L’esport m’està ensenyant a viure el moment i m’està proporcionant grans eines per sobreviure dins i fora de l’aigua. I la Seu és un marc excepcional per créixer aprofitant els recursos naturals i els espais esportius que ens envolten. Els esports que s’hi practiquen, i totes les persones que s’hi deixen l’ànima pensant en els infants que creixen amb ells, són admirables i de gran valor social. Són constructors del futur de la nostra ciutat.
Però mirant al futur immediat, a mi em toca dir-vos que, com cada final d’estiu, arriba aquell moment nostàlgic i especial. Arriba la mescla dels sentiments d’un estiu que s’acaba i d’un gran esdeveniment que comença. Arriba la NOSTRA Festa Major.
Després de fer bones gresques a les places veïnes (i sé que jo tinc falta a moltes d’elles aquests últims anys, gajes del oficio…), ara ens toca omplir els nostres carrers ballant, cantant, fent esport, passejant i vivint-la amb il·lusió en companyia de bones amistats.
Qui sap quins records construirem en els propers dies de Festa Major…?
Un primer amor.
Una discussió de parella o entre amics.
Una matinada des de les casetes amb el sol sortint rere el Cadí.
Una reconciliació.
Guanyar la cursa de llits.
Córrer davant l’aigua i el foc.
Una mirada indiscreta.
Una escapada al Salit.
O anar a entrenar de bon matí.
Sigui el que sigui, l’important segurament no serà què haguem fet, sinó COM ho haguem viscut i amb QUI. És a les nostres mans. Així que gaudim-la al màxim!
Molt bona Festa Major!
