Un cop has caigut i ja estàs al fons. Una vegada has passat el dol de la caiguda. Una vegada has superat estar en el fons. Només queda tenir un nou objectiu i, per tant, unes noves metes. Com deia Mecano “em costa tant oblidar-te” és molt cert que costa canviar camins, metes, ofici, estudis, etc.

El millor d’oblidar el passat i enfrontar-se d’una vegada a un nou futur són els ànims que a poc a poc tornen a créixer i a aparèixer de manera tímida. Augmenta l’ànim quan comences a crear noves metes i amb això comença també a canviar la teva actitud a més positiva.

La dificultat de poder superar tots els sentiments que acompanyen una greu caiguda o un greu canvi són grans sens dubte; però us asseguro que una vegada superat; quan toca començar de nou, quan tens una nova meta, la felicitat floreix. Igual que la primavera arriba després de l’hivern. De manera tímida es va imposant fins que sense pràcticament adonar-te, s’ha implantat.

Així se sent algú quan torna a tenir metes. Diuen que quan prepares unes vacances ja comences a gaudir-les. El mateix succeeix quan planeges noves metes. Quina millor addicció que la de voler fer alguna cosa que et fa sentir bé. Després de la nit sempre torna a sortir el sol. Amb això només vull recordar que la vida és cíclica i que no hi ha mal que duri cent anys. Els canvis acostumen a ser inevitables, com més aviat puguis prendre un nou rumb, millor et sentiràs.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.