El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha presentat quest dijous, acompanyat del director d’Agricultura, Josep Casals, un nou paquet de mesures per a continuar acompanyant al sector primari perquè sigui atractiu per a les futures generacions i per a impulsar-ne la productivitat. “El sector ramader i agrícola de nostre país és fonamental per a mantenir el nostre entorn natural i produir carn de qualitat i proximitat”, ha expressat Casal, el qual ha recordat que aquestes mesures ja es van avançar durant la Fira concurs del bestiar d’Andorra i que ara s’han pogut impulsar amb l’aprovació del pressupost i els reglaments necessaris.
El ministre ha ressaltat que les noves mesures que s’han aprovat aquesta setmana van acompanyades d’un nou increment de la bossa econòmica dels ajuts directes que arriba gairebé fins als 4 milions d’euros per a aquest 2025. “Des de l’inici de la legislatura hem incrementat prop d’un 35% els ajuts directes al sector primari, bona mostra que pel Govern el sector és prioritari”.
Entrant al detall de les noves mesures, s’ha aprovat l’augment a l’ajut diari (pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya) per a aquells ramaders que tenen eugues adultes de races pesants (races d’aptitud càrnica) i per les anolles de la raça Bruna d’Andorra (vedelles d’entre 13 i 24 mesos d’edat). D’aquesta manera, tal com ha destacat Casal, es reconeix millor la contribució que fan al pastoralisme, en la conservació del paisatge i la biodiversitat i també s’incentiva la reposició i renovació dels ramats de la raça Bruna d’Andorra.
Encara en matèria ramadera, el Govern ha decidit impulsar la creació d’un nou segell, amb el règim de producció associat, que permeti reconèixer aquella carn que es produeix sorgida dels cabrits transhumants d’Andorra. L’aprovació s’acompanya també de l’ajut al foment d’aquest producte, amb un suport a l’engreix de 35,91 euros/cap engreixat i sacrificat a Andorra. Són ramats que a l’estiu pasturen a Andorra i que a la tardor, seguint les pràctiques ancestrals, es desplacen a territoris veïns més planers i on la climatologia permet que puguin continuar pasturant (transhumància inversa). Els ramats transhumants constitueixen actualment gairebé el 70% de la cabana ramadera ovina i cabruna del país i es preveu que el primer any d’aquest nou segell es puguin arribar a produir 500 caps, entre corders i cabrits, afavorint que es pugui ampliar l’oferta de carn i corder local, per a la qual existeix una gran demanda.
En matèria agrícola, l’Executiu ha impulsat la creació de dos nous ajuts: el primer per a fomentar la producció de trumfes que a partir d’ara es comercialitzaran sota el nom ‘Trumfa de qualitat controlada d’Andorra’ i el segon per a estimular la producció de mels i productes derivats de l’apicultura que es comercialitzaran sota el distintiu ‘Mel de qualitat controlada d’Andorra’. En el primer cas, l’agricultor rebrà un ajut de 5.000 euros per any i hectàrea conreada. Pel que fa als apicultors, rebran l’ajut en funció del nombre d’arnes vives, per a acompanyar més a qui hi destina més recursos i esforços. Així, l’ajut es podrà rebre a partir de tenir 10 arnes amb 50 euros per arna i any i fins a un màxim de 65 euros per arna i any, per aquells que tinguin un nombre d’arnes d’entre 101 i 150.
Així mateix, el Govern també ha decidit donar un major suport als productors de vins del país, afegint un nou concepte d’ajut per al ‘Vi de qualitat controlada d’Andorra’ per a reconèixer millor el treball del conreu de la vinya. Així, i en funció del grau de dificultat, s’atorgarà un ajut de 2.000 euros per any i hectàrea, si les parcel·les tenen un pendent inferior al 25%, i de 4.000 euros per any i hectàrea, si el pendent és superior al 25%.
Finalment, el ministre Casal ha ressaltat que s’ha eliminat de forma permanent els contingents a la importació de farratges (herba, alfals, palla, etc.) i aliments concentrats (pinso). Una mesura llargament reclamada per part del sector ramader, que tot i no tenir un gran impacte econòmic, penalitzava al sector tant en termes de productivitat, com en termes econòmics, perquè en funció de les quantitats importades es podia deduir una part de l’ajut que es tenia dret a percebre. La mesura assegura que es disposi d’aliment suficient, en particular, durant la època en que les mares alleten i al mateix temps reinicien el procés reproductiu.