Del partit de tornada dels quarts de la Copa del Rei en podem treure moltes coses, unes de bones, altres de no tant, alguna que encara no he decidit si em fa certa gràcia o simplement pena i una que ja s’està convertint en un clàssic.

Per la part positiva trobem la brillant evolució que ha fet el Barça en els darrers partits i la gran sorpresa, que ens ha suposat a molts, de veure que també sabem jugar al contracop i a més marcar.

No sé si serà casualitat o no, però tan bon punt Messi ha dictat les normes i la resta (directiva i entrenador) les han acatat, el joc de l’equip ha evolucionat, com deia, per tornar-nos a fer gaudir del futbol, malgrat que alguns com Xavi diguin que només ha canviat el resultat d’alguns partits.

Tenim també el salt qualitatiu que ha fet Neymar aquest any, carregant-se l’equip a l’esquena i agafant la responsabilitat, en els partits difícils, per treure’ns les castanyes del foc. Toca, crea, corre, dribla, xuta, marca… i de vegades li falta una mica de sentit comú per evitar crítiques negatives.

I és que darrerament s’ha vist envoltat de la polèmica, nascuda i orquestrada com sempre des de la capital de l’imperi blanc per desestabilitzar-lo, que l’acusa de provocar als rivals. Amb aquesta excusa pretenen lliurar de culpa i justificar als qui etziben puntades als seus turmells, o el busquen constantment, perquè és més fàcil veure’l rebre una falta que a Suárez marcar un gol.

Per la part negativa confirmar el canvi que ha patit el joc de l’Atlético, més propi i ajustat al que feia el seu entrenador quan jugava, dur, fora de lloc, barruer, buscar raons, sense sentit i descentrat, que no pas el que vam veure la passada temporada i que va ser admirat per tots.

No m’agrada criticar als àrbitres, i molt menys justificar una derrota, però com no és el cas, aprofitaré per dir que no entenc com poden arribar a ser tan dolents fent la seva feina, cobrar igualment i continuar xiulant a la setmana següent sense cap tipus de càstig o penalització. Crec que va perjudicar clarament als dos equips i que no és digne de xiular a primera, però si ens posem a eliminar-los… ens quedarem sense àrbitres.

Ara que ben pensat, els del comitè de competició tampoc es queden curts en la seva ineficàcia i partidisme més pur i simple, no actuant d’ofici en determinades jugades totalment sancionables, com puntades o cops de puny al contrari, o llançar una bota a l’àrbitre assistent, etc.

Aquest deixar fer i no decretar sancions, que de vegades haurien de ser exemplars, són les que provoquen moltes vegades que acabin passant fets com els del seguidor matalasser que va acabar al riu. Perquè no miren de tallar d’arrel aquests comportaments? Perquè si es tracta d’un equip es sanciona amb un mínim de quatre partits però si és de la capital del regne posen el mínim tot i ser reincident o simplement no fan res?

Deixo les preguntes en l’aire. Bon cap de setmana.